4.4. Pensar visualment
4.4.2. Relatories gràfiques
Les relatories gràfiques (en anglès graphic recording o graphic facilitation) són registres d’activitats com trobades, conferències, seminaris, congressos, etc. en les quals una persona —normalment anomenada graphic recorder— registra l’esdeveniment fent servir un sistema que combina les paraules i conceptes amb les imatges.
El graphic recorder registra els missatges més importants dels assistents, els conferenciants, etc. per a facilitar, gràficament, la comprensió i síntesi de les idees clau. Hi ha diverses maneres d’abordar aquesta pràctica: algunes vegades s’opta pel gran format exposat en públic; d’altres, pel treball en una llibreta i una posterior edició i distribució. Així mateix, cada relator gràfic fa servir el seu propi mètode i recursos gràfics. Els més comuns són:
- Retrats més o menys realistes dels assistents.
- Textos destacats.
- Ús de bafarades i altres elements propis del còmic.
- Ús de pictogrames o esquemes conceptuals.
El que caracteritza aquesta pràctica és l’ús del pensament visual. Rudolf Arheim és un dels primers que parla de pensament visual o visual thinking donant-li valor i reivindicant la percepció visual com una activitat cognitiva (Arheim, 1969/1986). D’altra banda, i des d’una perspectiva molt més pragmàtica i aplicada, Dan Roam, en el seu llibre Tu mundo en una servilleta, planteja un procés que inclou quatre passos: mirar, veure, imaginar i, finalment, mostrar (Roam, 2009/2010). En les seves publicacions suggereix trucs que sistematitzen l’ús del pensament visual, que considera una eina pràctica per a resoldre problemes.
En aquest enllaç trobareu més informació sobre pensament visual i relatoria gràfica: http://catedratelefonica.uoc.edu/taller-dibujo-pensamiento-visual.