1.1. Què és el dibuix?
Segons el diccionari en línia de la RAE, dibuixar és «Traçar en una superfície la imatge d’alguna cosa» (ASALE, 2016).
El diccionari també recull el terme com «Delinear en una superfície, i ombrejar imitant la figura d’un cos» (‘Dibujar’, 2011). Aquesta última definició —és clar— és incompleta, ja que, per exemple, relega el camp a una mera imitació o re-presentació de la realitat, excloent el dibuix imaginatiu, l’automàtic i l’abstracte.
En relació amb l’etimologia, el terme dibuixar (igual que dibujar en castellà o debuxar en portuguès) prové del francès antic deboissier, que vol dir ‘gravar’, ‘tallar’, ‘llavorar en fusta’ o ‘esculpir’ —depenent del context (‘Dibujar’, 2011; Godefroy, 1883, pàg. 435). En l’etimologia anglesa, el verb to draw (‘dibuixar’) ve de dragan, que vol dir ‘dragar’, ‘fer canals o solcs sobre alguna cosa’ (Etymonline.com, 2016).
És interessant apuntar que en francès la paraula per a referir-se tant a l’acció de dibuixar com a la de dissenyar és idèntica: dessiner. I el mateix s’aplica al producte de l’acció, ja que la paraula dessin serveix tant per a referir-se a un disseny com a un dibuix. Com veurem més endavant, és potser aquest ús preliminar del dibuix com a eina per a la planificació, la previsualització, el control de pressupostos —tan relacionats amb el pensament projectual i el design thinking—, el que probablement va generar la polivalència del terme en la llengua francesa. Si es vol aprofundir en els possibles problemes d’aquesta doble càrrega semàntica, és molt recomanable llegir la interessant reflexió que en fa Isabel Campi Valls (Campi Valls, 1992/2008, pàg. 89).
Una accepció més abastadora del camp indica que el dibuix és el principi fonamental de l’art plàstic i la base estructural de qualsevol projecte (de disseny, arquitectònic, etc.).
Potser també convé considerar la definició que en dóna Francis D. K. Ching; per a aquest autor dibuix és el «procés o tècnica que es posa en pràctica per a representar alguna cosa —un objecte, un entorn, una idea— traçant línies sobre una superfície» (Ching, 1998/2010, pàg. 1 —l’èmfasi és meu).
És important recalcar que a més de referir-se a objectes o entorns, Ching puntualitza que el dibuix serveix per a representar idees (Ching, 1998/2010, pàg. 1-2), entre les quals es podrien incloure moltes coses rellevants per al dissenyador gràfic: logotips, maquetacions, interfícies, etc.
Quant als processos que operen darrere de l’acte de dibuixar, Ching argumenta que «en el fons de qualsevol dibuix hi ha un procés interactiu de visió, imaginació i representació de les imatges» (Ching, 1998/2010, pàg. 3). Segons aquest autor «la visió és el canal sensorial primari pel qual entrem en contacte amb el nostre món. […] La visió possibilita la nostra capacitat de dibuixar, mentre que el dibuix potencia la visió» (Ching, 1998/2010, pàg. 3). Respecte a la imaginació, Ching diu:
La ment, en la seva activa cerca d’estructura i significat, processa, manipula i filtra la informació visual que rep l’ull. L’ull de la ment genera imatges que veiem que són, precisament, les que intentem representar en el dibuix» (Ching, 1998/2010, pàg. 3).
Com a conseqüència, Ching aclareix:
El dibuix no es redueix a una mera habilitat manual, sinó que comprèn el pensament visual que estimula la imaginació i, recíprocament, aquesta proporciona ímpetu per al dibuix. (Ching, 1998/2010, pàg. 3).
En relació amb l’últim punt; la representació, Ching argumenta:
Quan dibuixem fem marques en una superfície per a representar gràficament el que veiem davant nostre o imaginem en la ment. El dibuix és un mitjà natural d’expressió que crea un món d’imatges, independent, però paral·lel, que parla a la visió» (Ching, 1998/2010, pàg. 3).
Ching conclou que «l’activitat de dibuixar no es pot separar de la visió ni de la reflexió sobre el que es representa», atès que per a ell «la destresa del dibuix ha d’anar lligat a un coneixement del que ens esforcem a representar gràficament» (Ching, 1998/2010, pàg. 3).
En relació amb l’ús del dibuix en el camp del disseny, Isabel Campi Valls recalca que si bé el treball del disseny es troba intrínsecament unit al dibuix, per als dissenyadors la pràctica d’aquesta disciplina no es veu com un fi en si mateix, sinó com un mitjà per a l’elaboració i comunicació d’idees i conceptes. Per a l’autora, per més que els dibuixos fets per un dissenyador siguin magistrals o enlluernadors, sempre tenen com a objectiu ajudar a visualitzar el projecte i anticipar problemes i solucions (Campi Valls, 1992/2008, pàg. 24).
Conclusions
El dibuix és el principi fonamental de l’art plàstic i la base estructural de qualsevol projecte de disseny.
Anomenem dibuix al procés que posem en pràctica per a representar alguna cosa fent marques sobre una superfície.
Els tres pilars del dibuix són la visió, la imaginació i la representació. Per a produir un dibuix cal que aquests tres elements interactuïn.
En el camp del disseny el dibuix té sempre com a objectiu ajudar a visualitzar projectes i anticipar problemes i solucions.