4.2. Dibuixar amb els cinc sentits
Estendré una citació esmentada anteriorment, quan Nicolaides diu: «Aprendre a dibuixar és, de fet, qüestió d’aprendre a mirar —a mirar correctament», i després puntualitza:
«Això significa molt més que mirar amb els ulls. El tipus de mirada al qual em refereixo és un tipus d’observació que utilitza a l’uníson tants sentits a través de l’ull com sigui possible» (Nicolaides, 1941/1990, pàg. 5).
De fet, tota l’aproximació de Nicolaides al dibuix pretenia acostar els altres quatre sentits al sentit de la vista. Perquè, per a aquest autor, en lloc de veure-hi amb els ulls hi veiem a través d’ells, i emfatitza que no hem de confiar només en els ulls perquè moltes vegades la vista enganya. Nicolaides insistia a dibuixar utilitzant tanta experiència acumulada com fos possible, comparant tot el que un veu amb els altres quatre sentits (oïda, gust, olfacte i tacte) i també amb l’experiència acumulada a través d’ells. Segons ell, fent servir aquesta experiència «multisensorial», un és capaç de dibuixar amb el que sap (Nicolaides, 1941/1990, pàg. 6).