4. Pensament i visualitat

4.4. Pensar visualment

4.4.2. Relatories gràfiques

Les relatories gràfiques (en anglès graphic recording o graphic facilitation) són registres d’activitats com trobades, conferències, seminaris, congressos, etc. en les quals una persona —normalment anomenada graphic recorder— registra l’esdeveniment fent servir un sistema que combina les paraules i conceptes amb les imatges.

El graphic recorder registra els missatges més importants dels assistents, els conferenciants, etc. per a facilitar, gràficament, la comprensió i síntesi de les idees clau. Hi ha diverses maneres d’abordar aquesta pràctica: algunes vegades s’opta pel gran format exposat en públic; d’altres, pel treball en una llibreta i una posterior edició i distribució. Així mateix, cada relator gràfic fa servir el seu propi mètode i recursos gràfics. Els més comuns són:

  • Retrats més o menys realistes dels assistents.
  • Textos destacats.
  • Ús de bafarades i altres elements propis del còmic.
  • Ús de pictogrames o esquemes conceptuals.

 

Figura 17. Relatoría gráfica de una conferencia de Chang Kim Sik (2016).
Figura 17. Relatoria gràfica d’una conferència de Chang Kim Sik (2016).

El que caracteritza aquesta pràctica és l’ús del pensament visual. Rudolf Arheim és un dels primers que parla de pensament visual o visual thinking donant-li valor i reivindicant la percepció visual com una activitat cognitiva (Arheim, 1969/1986). D’altra banda, i des d’una perspectiva molt més pragmàtica i aplicada, Dan Roam, en el seu llibre Tu mundo en una servilleta, planteja un procés que inclou quatre passos: mirar, veure, imaginar i, finalment, mostrar (Roam, 2009/2010). En les seves publicacions suggereix trucs que sistematitzen l’ús del pensament visual, que considera una eina pràctica per a resoldre problemes.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre pensament visual i relatoria gràfica: http://catedratelefonica.uoc.edu/taller-dibujo-pensamiento-visual.