Podem concloure que una de les missions teòriques fonamentals, si no la fonamental, de la teoria queer ha consistit en la desontologització de les identitats de gènere i la problematització de les polítiques identitàries. Tot i que limitada per les categories actualment disponibles, i en discussió contínua, la teoria queer ha demostrat potencialitat per qüestionar els supòsits ontològics que operen entorn del sexe i també la seva creativitat per ampliar l’horitzó de l’activisme i les polítiques de gènere.
De totes maneres, i en qualsevol cas, fins i tot si fóssim capaços d’abandonar els esquemes del cos dimòrficament sexuat i destruir el gènere, res ens assegura a priori l’abandó del binarisme com a marc central de referència en el món occidental. En aquest sentit, hauríem d’entendre el queer com una invitació contínua a qüestionar i trencar els límits del pensable en múltiples espais i dominis, i en això les pràctiques artístiques i les metodologies culturals queer poden ser de gran utilitat. Encara que, també, i paradoxalment, el queer continuarà sent productiu en la mesura que operi com un dispositiu obert que ens permeti sempre desconfiar i interrogar el que s’estableix. Tal vegada hàgim de reivindicar les rareses, l’estrany i estranyar-nos sempre, com una manera de complicar el món i crear compressió sobre experiències corporals i relacions amoroses en oberta proliferació i renovació. I no sols com una pràctica cognoscitiva, sinó com un saber que s’arrela en una posició ètica i política radical per vides i cossos possibles, dignes de viure una vida, o diverses, sense violència.
Pràctiques artístiques i les metodologies culturals queer:
«Com podem fer recerques, art, comissariats, exposicions la sintaxi i les bastides de les quals es puguin entendre com queer? Quines eines teòriques queer ens poden ser útils i poden donar lloc a noves maneres de treballar, a nous reconeixements i valors? I quines implicacions poden sorgir pels modes d’experiència que s’estableixen entre subjecte-objecte-subjecte, entre públics i obres, entre institucions i creadorxs quan reinterpretes en el fer i apliques la teoria queer a les pràctiques culturals? O, com podem evitar que el sistema s’apropiï del queer i el faci servir per al capital de consum de tendències, últimes experiències queer a consumir, tan allunyades dels cossos i vides que sofreixen violència o dels imaginaris polítics que ens proveeixen d’elements per a la transformació i el benestar social? D’entrada, són preguntes que ens remeten a la presa de la paraula i de la consciència. Totes dues esdevenen en l’acció que hi ha hagut prèviament; accions que han possibilitat un discurs autoreferencial en relació directa amb altres formes de pensament, d’expressió i de contacte. L’evolució de l’autoreferencialitat, d’aquesta presa de paraula en primera persona, suposarà, en primer lloc, una relativa i progressiva independència respecte als àmbits heterònoms i de poder patriarcal. Una paraula exercida a través de múltiples veus. Ja no serà només una resposta a les instàncies que exerceixen el control i l’opressió; ara s’hi dirigiran i exploraran la possibilitat d’una subjectivitat aliena a l’ordre de la sexualitat per, a continuació, redefinir-la. Però també en aquests processos d’alliberament sempre es creen, al seu torn, espais d’abjecció, aliens al definit i expulsats d’aquest nou espai legítim. Per eludir aquest tancament i adoptar un altre punt de vista, diguem que, per adoptar un punt de vista queer, es requereix un compromís amb la confrontació que interpel·la la norma i el normatiu, i les assumpcions que regeixen els protocols del pensar i del fer en els processos de producció».
Vila (2022 p. 113)
Vegeu:
Vila, F. [Fefa]. (2022). Hemos venido a deshacerlo. A F. J. [Francisco Javier] Muñoz Fernández i F. R. [Fernando R.] Bartolomé García (eds.), Arte y cultura queer. (p. 107-135). Universidad del País Vasco.
Vila, F. [Fefa], Sáez, J. [Javier]. (eds.). (2019). El libro de buen vmor. Sexualidades raras y políticas extrañas. Ayuntamiento de Madrid. https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/libro_del_buen_amor.pdf
Vidarte, P. [Paco]. (2021). Por una política a caraperro. Placeres sexuales para las disidencias sexuales. Traficantes de sueños. Vídeo de presentació del llibre disponible a: https://www.traficantes.net/actividad/por-una-pol%C3%ADtica-caraperro-de-paco-vidarte