3.1. L’enhorabona! Ja tens el títol, i ara què?
3.1.1. Introducció
En aquest apartat volem tractar de manera força directa les condicions de professionalització, el sector de les arts visuals segons les condicions materials de què es disposa, i la línia professional triada. També abordarem el funcionament dels circuits autogestionats, la cura i la defensa dels drets laborals dels professionals, i les possibilitats d’accés a finançament.
Com ja hem comentat, en la pràctica artística la professionalització depèn de molts factors. Començarem a reflexionar sobre aquest procés plantejant un parell de preguntes clau:
- Disposes de suport econòmic familiar (herència, patrimoni, rendes) o relacions (contactes en el món artístic), que et permetin gaudir de temps per relacionar-te, treballar sempre que vulguis en els teus projectes i establir-te dins dels estrets circuits galerístics i museístics?
- En quina d’aquestes sortides professionals vols especialitzar-te:
a) creació artística (artista en totes les tècniques i mitjans creatius);
b) creació en l’àmbit audiovisual i de les noves tecnologies;
c) expert cultural, assessor artístic i direcció artística;
d) professor (docència i educació artística no universitària);
e) altres professions artístiques especialitzades?
Si la resposta a la primera pregunta és Sí, és a dir, si tens les necessitats bàsiques (habitatge, estudi, alimentació, subministraments…) cobertes per un patrimoni previ i disposes de contactes en el món de l’art, et donem l’enhorabona. Segurament només dependrà de la teva decisió i perseverança a quina sortida professional vols enfocar la teva pràctica en el món de l’art.
Si la resposta a la primera pregunta és No, és a dir, no tens patrimoni ni pots viure de rendes, i tampoc tens relacions o contactes en el món de l’art, això et dificulta dedicar-te únicament a la sortida (a). Per viure exclusivament de la teva creació artística, és important tenir un coixí econòmic per subsistir mentre fas el treball d’estudi que implica processos de recerca, de creació i producció de l’obra, abans que es materialitzin les possibles vendes o encàrrecs. I, d’altra banda, els contactes són molt importants en un sector en què les relacions interpersonals atorguen reconeixements i obren portes que d’altra manera estarien tancades.
A més, també hi ha la possibilitat de recuperar la dimensió de l’ofici i encaminar-te cap a un projecte d’arts aplicades (ceràmica, gravat, etc.), guanyar premis o beques, instal·lar-te en el circuit infinit de residències, o muntar un projecte autogestionat, malgrat que aquesta darrera opció et traurà espai i temps per dedicar-te a la teva creació i també tindrà un cost econòmic.
Si tries l’opció (b) s’obren moltes possibilitats, ja que el sector audiovisual i de les noves tecnologies és una de les indústries més potents i amb més projecció. Dins de les opcions (a)+(b), es pot derivar cap a un perfil de creador amb una especificitat tècnica, com és el món de la il·lustració, l’animació, el sector dels videojocs o els NFT (Non-Fungible Token) que estan provocant guanys milionaris (Pérez Colomé, 2022).
La sortida (c) depèn en si mateixa de l’expertesa que aconsegueixis en l’exercici de la teva pràctica artística. Per tant, et convé acumular experiència, conèixer l’entorn del teu sector, cultivar l’interès per les polítiques culturals, i seguir de prop o practicar l’ofici de la curadoria. Si vols dedicar-te a la direcció artística, et convindrà estudiar com es desplega la gestió cultural, el control de pressupostos i els processos administratius, a més de tenir coneixements de llengües estrangeres.
Segons l’estudi ja esmentat La actividad económica de los/las artistas en España:
«El 63,8 % de los y las artistas declara que sus ingresos por actividades artísticas suponen entre el 0 % y el 20 % de sus ingresos totales, es decir, no pueden mantenerse económicamente solo de su actividad como artista. Si sumamos a este grupo el otro 10 % de artistas que manifiestan que estos ingresos suponen entre un 20 % y un 40 %, nos encontramos con un 73,8 % de artistas que no pueden subsistir económicamente solo con esta actividad. Esto deja un 26,2 % para quienes los ingresos por actividades artísticas representan más del 40 % de sus ingresos totales, lo que supone que estas actividades son fundamentales para su mantenimiento económico. Sin embargo, la mayor parte de este último grupo, un 14,8 % de los artistas encuestados, declara mantenerse exclusivamente o casi exclusivamente de su actividad como creadores».
De les dades que recull la Cartografia d’artistes visuals. Catalunya 2017, impulsada per la Generalitat de Catalunya a petició de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (del Diego i Boldú, 2017), es desprèn que només un 34 % dels artistes visuals es poden dedicar amb exclusivitat a la producció artística, mentre que un 66 % la compaginen amb un altra activitat professional. El 39 % es dediquen a l’opció (d), és a dir, a la docència regular, i un 22 %, a la docència ocasional. Hi ha altres artistes que compaginen la seva producció artística amb feines de disseny gràfic, muntatge d’exposicions, mediació, gestió cultural, comunicació cultural, traducció i tasques editorials, que podríem incloure’s en l’apartat (e).
Sens dubte, hi ha més opcions de les que recollim aquí. Hi ha persones que davant la dificultat prefereixen combinar la pràctica artística amb feines que no hi tenen res a veure, mentre que d’altres valoren que les tasques complementàries hi tinguin relació. Així, és molt comú trobar binomis com artista-educador, artista-mediador artista-gestor, artista-curador… La qüestió és que no hi ha una única fórmula adequada. Si has de treballar per viure, com compaginis la teva pràctica artística és una decisió personal i intransferible.