1.1. El gòtic
1.1.2. El llibre de l’art de Cennino Cennini
El llibre de l’art de Cennino Cennini, escrit a finals del segle XIV, es considera el primer tractat tècnic sobre pintura escrit per un pintor. Les seves pàgines recullen, a tall de receptes, les tècniques i els procediments que s’impartien en el taller florentí dels Gaddi, on Cennini es va formar com a pintor. Taddeo Gaddi havia estat deixeble de Giotto i, per tant, Cennini va adquirir tots els seus coneixements a partir de la tradició giottesca. En el seu tractat, el pintor florentí va saber plasmar d’una manera fidel i devota els sistemes de treball dels seus mestres.
L’obra de Cennini es va construir en un receptari que recollia els consells i les fórmules sobre la tècnica del tremp, el fresc i la preparació d’olis i pigments. A més, s’hi oferien pautes per representar les robes, la carn, el cabell o l’aigua, i s’hi concebia l’ofici de pintor com una tasca mecànica (Ball, 2012).
Això no és gens estrany si tenim en compte que l’ús del color en la pintura medieval estava molt limitat a unes restriccions adquirides de la cultura bíblica. Les barreges es consideraven una pràctica totalment impura; no estava ben vist combinar o fusionar cap tipus de matèria, i aquest concepte, a més, s’estenia a la vida quotidiana. Aquests actes es relacionaven amb allò maligne, s’entenien com operacions perverses que atemptaven contra la natura i l’ordre establerts en la creació de Déu. Per tant, en l’àmbit de la pintura, els pigments no es barrejaran per proporcionar diferents tons de color (Pastoureau, 2006).
Seguint aquest credo, els artistes medievals exposaran els pigments més cars i enlluernadors en diferents plans de color per demostrar el poder de l’església mitjançant l’art religiós.
A la taula Cristo in pietà (1365), de Giovanni da Milano, hi podem veure exemplificat aquest ús dels pigments que es consideraven més valuosos durant aquest període medieval: el blau d’ultramar en el mantell de la Verge, el vermelló en la túnica de Maria Magdalena i l’or que inunda tot el fons de la representació.
Font: Domini públic, via Wikimedia commons.
Cennino Cennini considera fonamentals el dibuix i el color, i explica el procés de creació d’una pintura seguint la tècnica del seu gran mestre, Giotto.
El moment inicial i central de la creació és el moment en el que es crea una estructura per mitjà del clarobscur; el dibuix crea un relleu a partir de llums i d’ombres. Les següents fases d’aplicació del color dependran d’aquest primer moment. A continuació, s’integraran els colors que afiançaran el clarobscur per mitjà de la incorporació de tons clars i obscurs disposats només en tres bols, un per a cada pigment. El color pur s’aclarirà fins arribar al blanc, que representa la màxima lluminositat.
A la taula de Giotto Maestà di Ognissanti (1305-1310) podem observar, a més de l’ús dels colors propis de l’edat mitjana que hem mencionat abans, l’ús d’aquesta tècnica per obtenir diferents tons a partir del pigment cru. En el detall dels plecs podem veure com s’ha efectuat una transició d’ombres a llums a partir de la introducció del blanc que descriu Cennini.
Font: Domini públic, via Wikimedia commons.