3. Les avantguardes del segle XX. Experimentació i recerca de nous codis visuals

3.1. Les avantguardes històriques

3.1.3. Dadaisme i surrealisme

En la segona etapa de les avantguardes històriques, el dadaisme i el surrealisme empraran alguns materials i algunes tècniques que ja van avançar els cubistes, però amb enfocaments radicalment diferents.

Tristan Tzara (1896-1961), un dels fundadors del moviment dadà, va definir la tècnica del papier collé com un moment revolucionari en el desenvolupament de la pintura. Alguns dadaistes, com ara Hans Arp o Kurt Scwitters, van realitzar collages que formaven composicions abstractes aleatòries, amb elements com papers enganxats o textures. Hanna Hoch, Raoul Hausmann, George Grosz o John Heartfield van fer fotomuntatges que tenien com a objectiu atacar el concepte tradicional burgès d’obra d’art.

Els artistes surrealistes també van experimentar amb el collage. Hi ha una diferència notable entre l’automatisme practicat pels dadaistes i l’automatisme proposat per Breton; dadà era antipoètic, mentre que l’automatisme surrealista perseguia l’expressió poètica. L’automatisme surrealista es basava en la teoria de l’associació lliure proposada per Sigmund Freud l’any 1892. Mitjançant les incoherències expressades per l’inconscient sense mediació racional, la psicoanàlisi aconseguia interpretar els desitjos reprimits.

El cadàver exquisit era un joc surrealista per mitjà del qual es realitzava una composició col·lectiva. Algunes de les tècniques emprades eren el dibuix, la poesia i també el collage. En aquesta última tècnica, els fragments d’imatge operaven com a paraules automàtiques.

Però serà Max Ernst, un dels artistes més importants del surrealisme, qui inaugurarà un nou gènere: el collage narratiu. Entre 1929 i 1934, Ernst publica una sèrie de novel·les collage que influiran de forma decisiva en la resta dels artistes surrealistes. Ernst, per mitjà de la seva sèrie de collages, proposa un nou relat que es constitueix en una estructura seqüencial que dissol l’estructura original basada en convencions narratives. Aquesta ruptura de les convencions es porta a terme mitjançant la negació d’allò real i descompon les regles de tota lògica.

Ernst, a més a més de crear el collage narratiu, inventa altres tècniques com el frottage  o el grattage. El frottage consisteix a traspassar la textura d’una superfície al llenç o al paper amb ajuda del fregament. El grattage utilitza el raspament per gravar el pigment sec sobre la superfície.