Abordar l’evolució de les tècniques i els materials pictòrics suposa apropar-se a la cultura, la política, la religió i els fets històrics i socials de cada període artístic. Comprendre aquests fenòmens i desenvolupaments implica situar l’obra d’art en un marc de relacions complex.
Els diferents usos del color al llarg de la història i els diversos significats que ha adquirit en cada moment ens demostren que no hi ha una veritat absoluta i universal. L’experiència visual en cada període històric respon a una ideologia, a una forma d’entendre el món i construir la realitat.
«El color no és només un fenomen físic i perceptiu; també és una construcció cultural complexa. El color és, per damunt de tot, un fenomen social».
Segons aquesta afirmació, és important insistir en què cal entendre l’art com un element més que, històricament, ha format part de forma activa en els canvis substancials que han esdevingut en els diferents àmbits culturals, històrics i socials. Aquesta idea va molt més enllà de la concepció tradicional i estreta de l’art com a reflex d’una època i d’una societat.
L’ús dels materials i de les tècniques està estretament lligat a la intencionalitat de l’artista. Si analitzem aquests usos en el seu context, podem transcendir la mera descripció dels procediments de l’ofici i mirar de donar resposta a les preguntes següents: què significa la imatge? com s’entén l’art en cada època? quina funció tenen l’artista i l’obra d’art en cada societat?
En el context d’aquesta assignatura, es pretén que el coneixement dels diferents materials i tècniques ens permeti apropar-nos a la pràctica artística de forma reflexiva i crítica. El coneixement dels processos contextualitzats no només ens ha de servir conèixer una sèrie de recursos plàstics, sinó també per ser capaços de situar el nostre treball en un període de la història i la cultura i, des d’aquesta posició, reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica.