1. De l'edat mitjana al Barroc

1.3. El Renaixement

1.3.2. El color en l’estètica d’Alberti

Leon Battista Alberti (1404-1472) va ser un teòric molt influent en el Renaixement. En el seu tractat De pictura, de 1434, es planteja el debat sobre la importància del dibuix (disegno) i el color (colore), que s’estendrà fins al segle XVII. En aquest sentit, alguns artistes, com ara els pintors venecians, s’inclinaran més cap a l’experimentació amb el color; d’altres, com ara els florentins, s’inclinaran cap a la conceptualització del dibuix.

De la observació de la natura deriva l’afirmació feta per Alberti que els colors es modifiquen segons la llum que els afecti. A l’ombra, els colors es mostraran esmorteïts, mentre que a la llum, resplendiran amb tota la seva brillantor. Alberti reconeix quatre colors, que identifica amb els quatre elements; aquests colors s’han d’enfosquir amb l’ús del negre i s’han d’aclarir amb el blanc.

NEGRE-VERMELL	BLAU GRIS	VERD	CENDRA	BLANC
(foc)	(aire)	(aigua)	(terra)

Com indica Gage (2001), segons Alberti, el color cendra estava compost per una barreja de negre i blanc; segons el tractadista italià, aquest color, en associar-se amb la terra, envaïa tots els aspectes de la natura i, per tant, també els del color. Per Alberti, tots els colors contenen una mica de gris. Amb aquest mètode, afirmava que es provocava un contrast lumínic més gran. El negre s’emprava per a les ombres; els tons saturats, per als mitjos tons. I el blanc, per a les llums.

Com exemple que il·lustra la teoria d’Alberti, podem exposar el cas de Leonardo da Vinci (1452-1519). En la seva cerca de la unitat tonal en el quadre, Leonardo va utilitzar la tècnica del sfumato per fusionar les figures amb les ombres i aconseguir una il·luminació discreta i una atmosfera naturalista. Per aconseguir aquest efecte, Leonardo utilitzava colors verds, blaus i terrosos, com podem observar en la seva obra La Verge i el nen amb Santa Anna (1500-1531). A més, per reforçar l’harmonia i l’ambient neutre de la pintura, Leonardo aplicava els colors sobre un fons de color gris o marró (el color cendra al que feia referència Alberti en el seu tractat).