2.1. El Romanticisme
2.1.1. Pintura i revolució
Podem delimitar cronològicament el Romanticisme des de l’últim terç del segle XVIII fins gairebé la primera meitat del segle XIX. El seu punt culminant és al voltant de l’any 1830 (Calvo Serraller, 2014). Durant aquest període es configura la nova sensibilitat romàntica que atorga una missió transcendental a l’artista: defensar la seva independència i la seva individualitat. Per dur a terme aquesta empresa, l’artista romàntic s’enfrontarà de forma revolucionària a totes les institucions: l’acadèmia, l’església, el govern, la crítica, etc.
Un dels canvis més importants en les arts visuals està relacionat amb l’antiga disputa entre el realisme i l’idealisme, que en el Romanticisme culminarà en l’expressió del subjectivisme. Els romàntics reaccionaran de forma directa contra l’optimisme de la Il·lustració, que basa tota idea de progrés humà en la raó.
L’artista romàntic desconfia de la raó i de la idea de progrés resplendent. Els romàntics tenen més confiança en el geni creador que neix d’impulsos irracionals obscurs que en la idea feliç del progrés. No en va, la revolució industrial va suposar una transformació política, social i econòmica que va causar en la majoria de la població efectes devastadors, relacionats amb l’amuntegament, la contaminació i els brots d’epidèmies, per anomenar només algunes de les seves conseqüències negatives.
En aquest context sorgeixen nous herois en les composicions de pintors com Courbet (1818-1877), Gericault (1791-1824) o Delacroix (1798-1863). Aquests nous personatges gloriosos seran el poble, la nació, els camperols, els treballadors o, fins i tot, els mateixos artistes.
El gènere del paisatge adquireix un caràcter nou. Amb la comercialització progressiva de la pintura a l’oli en tubs i amb el llenç com a suport més estès des del Renaixement, s’instaura una nova forma d’apropament a la natura: la pintura a l’aire lliure.
L’estètica del segle xix planteja el sentiment d’allò sublim com a nexe entre l’experiència sensible i la raó. Kant obre la possibilitat de coneixement cap a allò que es troba més enllà dels nostres sentits. L’irracionalisme considera que la raó ja no és suficient. Kant, en la seva Crítica del judici (1790), explorarà allò sublim, que es convertirà en un concepte clau en el Romanticisme. Allò sublim exaltarà la passió i el sentiment contra la raó i la imaginació, així com la fantasia contra les regles. Aquest sentiment es manifesta amb més puresa enfront del paisatge.
Com podem observar a Snow Storm – Steam-Boat off a Harbour’s Mouth, de J. M. W. Turner, (1775-1851), ja s’ha abandonat l’ideal clàssic; l’artista utilitza la seva obra com a projecció de la seva subjectivitat. Els pintors romàntics van redescobrir l’aquarel·la. Turner va emprar aquesta tècnica en moltes de les seves obres, i també va aplicar-ne els seus coneixements a les seves pintures a l’oli.
En aquesta obra podem veure com s’han anat incorporant capes de color successives sobre el llenç, algunes d’elles carregades de textura. Quant a l’ús del color, podem descobrir com la utilització d’una gamma composada per grisos, verds, ocres i marrons afavoreix l’expressió del sentiment de terror fred que s’apropa entre la immensitat de la tempestat violenta a l’oceà.