1. De l'edat mitjana al Barroc

1.1. El gòtic

1.1.1. La experiència visual gòtica

El terme gòtic fa referència a un nou període de la història que es desenvolupa a Europa des de mitjan segle XII fins a finals del segle XV. Els historiadors de l’art assenyalen aquest moment de la història com una fase de transició de l’edat mitjana al Renaixement. És per això que no hem d’entendre l’art gòtic com un reflex de la societat de la seva època, sinó com una peça més de l’engranatge que va possibilitar canvis substancials en l’àmbit cultural i social.

Per entendre l’art gòtic és fonamental prendre consciència del poder que la doctrina cristiana va exercir en la configuració de la mentalitat de la gent de l’edat mitjana. En una època en la que, a causa de diferents qüestions polítiques, l’església semblava que s’estava debilitant, les imatges es van convertir en una eina importantíssima per consolidar el seu poder.

L’historiador de l’art Michael Camille (2005), assenyala la obra de Ricard de Sant Víctor per la seva importància per comprendre que les disposicions teològiques estaven estretament relacionades amb les obres que realitzaven els artistes. L’abat de Sant Víctor va establir un sistema de classificació dels diferents modes de visió, entre els que distingia dos nivells: l’espiritual i el corpori. El nivell corpori, al seu torn, estava dividit en dos nivells que feien referència a la percepció material per mitjà de les figures i els colors (en el cas del primer) i a la mateixa observació externa de les coses, juntament amb la capacitat per albirar el seu significat místic (en el cas del segon). El tercer nivell estava relacionat amb la percepció espiritual que conduïa a la veritat oculta darrere les aparences; el quart nivell involucrava el mode místic que portava a la contemplació pura d’allò diví.

Com apunta el professor Camille:

«El fet de veure una imatge a través d’una altra d’aquesta manera no era exclusiu de l’art gòtic, però es va convertir en un mitjà cada vegada més important per el qual les imatges s’utilitzaven com a eines per al coneixement».

M. Camille (2005). Arte gótico. Visiones gloriosas. Madrid: Ediciones Akal (pàg. 16).

Aquest sistema de classificació ens permet arribar a comprendre com d’important era l’òrgan de la visió per a l’època. L’experiència visual era tan primordial que les imatges La experiència visual era tan primordial que les imatges van exercir un paper essencial i es van convertir en un potent instrument de comunicació visual per consolidar no només el poder de l’església, sinó també el dels governants i de la noblesa.

La clerecia va difondre les idees d’Aristòtil sobre la percepció. El filòsof grec va estudiar els processos cognitius des de les percepcions sensorials i la imaginació fins a l’intel·lecte. Situava la visió al cim de la jerarquia dels cinc sentits i defensava que el coneixement només es podia assolir per mitjà de la percepció del món visible.

Aquestes idees van ordenar el món inspirant-se en la vida terrenal, redescobrint l’experiència sensorial. Aquest fet va suposar un canvi radical en la visió gòtica enfront a les societats de la primera etapa de l’edat mitjana, que giraven al voltant de la idea del més enllà. En l’esfera de l’experiència visual, això es va traduir en la cerca de la fascinació dels sentits per mitjà de la producció d’un efecte emocional en l’espectador.

Més endavant veurem la importància que van tenir aquests preceptes en l’obra de diferents artistes.