Objectius

Aquest és un apartat principalment pràctic que pretén proporcionar a l’estudiant un mètode per elaborar:

1. Citacions bibliogràfiques
2. Referències bibliogràfiques

Citació i referència documental

Què és una citació? Què és una referència? Hem de saber diferenciar aquests dos conceptes.

Agafarem, per exemple, el llibre de Witold Rybczynski  titulat La casa: Historia de una idea.

Això és una citació	Això és una referència
(Rybczynski, 1989)	Rybczynski, Witold (1989). La casa: Historia de una idea. Madrid: Nerea, 253 p.

Com es pot apreciar, la citació dona una informació breu: només cognom i data, mentre que la referència proporciona nom i cognom, editorial i ciutat de publicació. Informació suficient per localitzar aquesta monografia en qualsevol catàleg.

La citació s’inclou en el text, mentre que la referència va a peu de pàgina o més habitualment al final del document.

La citació va dins el text	La referència va al final
La idea del confort no era un tema cabdal en l’estudi de l’arquitectura a principis del segle XX (Rybczynski, 1989). Les aules es trobaven allunyades d’aquest concepte….	Font d’informació: Rybczynski, Witold (1989). La casa: Historia de una idea. Madrid: Nerea, 253 p.

Noteu que també trobem les referències sota el nom de «bibliografia», «webgrafia», «fonts consultades», etc.

La funció de cadascuna és diferent: la citació esmenta l’autoria de la idea i la referència és l’eina normalitzada que ens permet trobar aquest original a qualsevol catàleg (qualsevol lector podria comprovar la font en què ens hem basat). Al text només posem la citació perquè la lectura sigui més àgil.

Necessitat de citar i referenciar

Per ser professionals, és obligatori èticament i documentalment fer referència del document que ha estat citat expressament en un treball de recerca o qualsevol altre treball acadèmic, com és el cas de les PAC del grau. Altrament, serem acusats de plagi. La biblioteca de la UOC ha elaborat un document sobre el plagi, en el qual s’explica què és el plagi, com evitar-lo i detectar-lo, i com protegir l’obra.

La descripció ha de ser precisa i detallada, i com a tal té unes normatives. Potser ara no us ho sembla, però hi ha moltes maneres d’alterar una cosa aparentment tan senzilla com un nom. Podem escriure’l:

Witod Rybczynski
Rybczynski
Rybczynski, Witod
Rybczynski, W.

A més de qüestions ètiques, la normalització s’ha convertit actualment en una necessitat del desenvolupament dels museus, arxius i biblioteques. No es concep parlar de xarxes, col·leccions virtuals, cooperació i accés a recursos compartits, sense que hi hagi normes o estàndards que en sistematitzin la implementació.

Fins a l’arribada de la web, referenciar correctament podia ser un «plus de pràctica professional», però ara ha esdevingut part consubstancial de l’accés a recursos compartits.

Aquí podeu trobar més informació:

La gestió bibliogràfica

Com citar en els vostres treballs

Sempre van juntes les citacions i les referències?

La resposta és sí.

Sembla banal però no ho és. Si no hem citat, no hem de referenciar. Posem exemples:

Correcte	Incorrecte (cas 1)	Incorrecte (cas 2)
La idea del confort no era un tema cabdal en l’estudi de l’arquitectura a principis del segle XX (Rybczynski, 1989). Les aules es trobaven allunyades d’aquest concepte…	La idea del confort no era un tema cabdal en l’estudi de l’arquitectura a principis del segle XX ( Rybczynski, 1989). Les aules es trobaven allunyades d’aquest concepte…	La idea del confort no era un tema cabdal en l’estudi de l’arquitectura a principis del segle XX. Les aules es trobaven allunyades d’aquest concepte…
Font d’informació: Rybczynski, Witod (1989). La casa: Historia de una idea. Madrid: Nerea, 253 p.		Font d’informació: Rybczynski, Witod (1989). La casa: Historia de una idea. Madrid: Nerea, 253 p.

En el cas incorrecte número 1 falta la referència. En el cas número 2 no hi ha vincle que relacioni la idea amb la font original.

És el mateix un enllaç que una referència?

Un enllaç és l’accés al document (en línia), però no té dades de la referència, com a molt, i no en tots els casos, pot dur alguna metadada. Qualsevol document o imatge que no estigui en línia no té enllaç i per tant no quedaria referenciada.

Un enllaç no substitueix la referència.

Quan el document o obra que volem citar és en línia, la mateixa referència porta inclosa l’enllaç.

Exemple: agafarem el mateix llibre de Rybczynski en PDF accessible en línia a l’adreça https://bibliodarq.files.wordpress.com/2016/05/rybczynski-witold-la-casa-historia-de-una-idea.pdf i veurem com quedaria la seva referència:

Rybczynski, Witod (1989). La casa: Historia de una idea. Madrid: Nerea, 253 p. Disponible a: https://bibliodarq.files.wordpress.com/2016/05/rybczynski-witold-la-casa-historia-de-una-idea.pdf. Consultat 19/09/2017.

Aprenent a fer una citació

Bàsicament el format d’una citació és parèntesi, cognom, coma, data de publicació, parèntesi.

(Rybczynski, 1989)

Aprenent a fer una referència

Hi ha diversos tipus documentals per referenciar:

• Obra pictòrica, escultòrica, audiovisual o fotografia
• Text publicat o digital
• Vídeos, àudios, converses orals
• Imatges, figures, gràfiques
• Obra pròpia

Obra pictòrica, escultòrica, audiovisual o fotografia

Quadres i escultures: es referencia posant autor, títol, format, data de creació, museu on es troba la imatge i si heu fet la consulta en línia, posant l’URL i la data de la consulta.

Audiovisual, arxiu de vídeo, arxiu de so, fotografia, documental, pel·lícula: el mateix esquema substituint l’autor pel director. Podem afegir si volem el productor com a autor també. No es posa la ubicació. Posem el país i la productora.

Fotografia: hem de consignar el nom del fotògraf, la data, el títol de la foto, persones i localitzacions (si no queden expressament citades al títol), suport original, localització (museu, galeria, col·lecció, arxiu…). Si hem tret la foto d’un web, copiem l’URL i la data de consulta.

Exemples:

	Pollock, Jackson (1950). Número 1 [Pintura]. National Gallery of Arte, Washington. Disponible a: https://www.nga.gov/content/ngaweb/Collection/artist-info.1793.html–works. Consulta 19/09/2017
	Praxiteles (350-330 ac). Hermes amb Dionís infant [Escultura]. Museu Arqueològic, Olimpia. Disponible a: http://www.xtec.cat/~jarrimad/grecia/hermes.htm. Consulta 19/09/2917
	Gotlieb, Morton (productor) & Mankiewicz, Joseph L. (director). (1972). Sleuth [Cinta cinematogràfica]. EUA: 20th Century Fox / Palomar Pictures.
	Vechten, Carl van (1934). Salvador Dalí und Man Ray in Paris [Fotografia]. Van Vechten Collection at Library of Congress. Disponible a: https://de.wikipedia.org/wiki/salvador_dal%C3%AD#/media/Hilo:Man_Ray_Salvador_Dali.jpg. Consulta 19/09/2017

Si no sabem algun dada la deixem en blanc. Abans, però, hem d’estar segurs que no la podem trobar en una font d’informació indirecta. Si creiem que pot ser una data però no n’estem segurs, podem posar la data amb interrogant.

Text publicat o digital: monografia, article de revista

Nota: monografia és el terme documental correcte pel que quotidianament es coneix com «un llibre».

Monografia
	Negroponte, Nicholas (1995). El mundo digital. Barcelona: Ediciones B.
Article de revista
	Garrido, Carmen (2016). Bosco: el proceso creativo de sus pinturas. Materia, revista internacional d’art. Núm 10.11, pàg. 77-89. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/Materia/issue/view/24255/showToc. Consulta 19/09/2017
Vídeo de YouTube
	Gallego, José Manuel (11 gener 2017). “Técnicas y tips de dibujo con lápiz de grafito y como dibujar un perro a lápiz”. [Arxiu de vídeo].  Disponible a: https://youtu.be/yNWgZ6aYeOo En el cas de no saber qui és l’autor del vídeo, posem el nom del canal: Arte vivo y divertido (11 gener 2017). “Técnicas y tips de dibujo con lápiz de grafito y como dibujar un perro a lápiz”. [Arxiu de vídeo]. Disponible a: https://youtu.be/yNWgZ6aYeOo I si ho volem posar tot, quedaria així: Gallego, José Manuel [Arte vivo y divertido] (11 gener 2017). “Técnicas y tips de dibujo con lápiz de grafito y como dibujar un perro a lápiz”. [Arxiu de vídeo]. Disponible a: https://youtu.be/yNWgZ6aYeOo Totes tres són correctes. Nota: la data de creació del video ha de sortir en format dia/mes/any. Trobareu la data del vídeo sota la icona del canal, hi posa «pujat el» o «publicat el».
Article de Viquipèdia
	Premi Nobel (sd). Viquipèdia. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Premio_Nobel Consultat 07/02/2018.

Viquipèdia, diccionaris

Els diccionaris i enciclopèdies són obres de referència molt utilitzades. De cada concepte en diem article o entrada.

Les referències d’aquestes fonts d’informació inclouen el «Recuperat: data». El motiu és que les obres que estan en línia s’actualitzen constantment i, com que el camp data es defineix com a (s. d.) –sine data (sense data)– aportem, almenys, la data de recuperació.

• Viquipèdia: probablement no sabrem l’autor ni la data, per això començarem directament amb el títol de l’article, posarem (s. d.), la URL i la data en què hem consultat l’article del wiki. A l’exemple fem servir l’article «Premi Nobel».

Premi Nobel (s. d.). Viquipèdia. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel. Recuperat: 30/05/2022

• Diccionari: l’autor serà l’entitat responsable de l’edició, la data serà (s. d.), títol de l’entrada. Recuperat i URL. Exemple basat en l’entrada «Diorama».

Real Academia Española (s. d.). Diorama. A Diccionario de la lengua española.  Disponible a: https://dle.rae.es/diorama?m=form. Recuperat: 30/05/2022.

Citació d’una citació

Sovint volem citar i referenciar una frase que hem llegit o sentit dir a un tercer, és a dir, no és la font original, sinó una altra que l’esmenta. En aquests casos s’ha de fer servir l’expressió «citat per».

Posarem un exemple inventat: imaginem que volem citar les paraules de Jack Lemon («El cinema és la meva vida») en una entrevista amb Paul Smith publicada en un llibre de Paul Smith l’any 2012.

Citació dins el text: I tal com va dir l’actor, «El cinema és la meva vida» (Jack Lemon, 1970, p. 88 citat per Paul Smith, 2012).

I a la bibliografia del final, només posaríem l’obra de Paul Smith, que és la que hem consultat.

Vídeos, àudios, converses orals

Conversa

Quan hem de citar una conversa o entrevista fem servir l’expressió «comunicació personal». És dels pocs casos en què farem citació però no referència bibliogràfica. La citació dins el text quedaria així:

La directora Marina Palau em va suggerir que la memòria havia de consignar els inconvenients de la investigació (M. Palau, comunicació personal, 24 d’agost 2019).

I no posaríem la referència bibliogràfica al final del treball. És a dir, posarem la citació però no la referència.

Vídeo d’elaboració pròpia

Quan fem un enregistrament en vídeo hem de ser curosos i citar i referenciar les fonts. Si a la vostra presentació surt alguna idea que heu après (per exemple de la monografia Curs pràctic de redacció d’Imma Amadeo i Jordi Solé) hauríeu de dir que us heu basat en ells, o que les vostres reflexions són fruit de la lectura del seu llibre i aquí dir el títol de l’obra.

Hauria de quedar natural, no forçat.

Vídeo de YouTube, sencer o temporitzat

• Vídeo: per fer la citació d’un vídeo de YouTube (o qualsevol altre vídeo de la xarxa) heu de fer el següent:

Cognom, nom (data de la creació del vídeo). Títol en cursiva. [Arxiu de vídeo]. Disponible a: posar l’URL.

Exemple:

Gallego, José Manuel (11 gener 2017). Técnicas y tips de dibujo con lapiz de grafito y como dibujar un perro a lapiz. [Arxiu de vídeo]. Disponible a: https://youtu.be/yNWgZ6aYeOo

En el cas que no sapiguem qui és l’autor del vídeo, hem de posar el nom del canal. Exemple:

Arte vivo y divertido (11 gener 2017). Técnicas y tips de dibujo con lapiz de grafito y como dibujar un perro a lapiz. [Arxiu de vídeo]. Disponible a: https://youtu.be/yNWgZ6aYeOo

I si ho volem tot, llavors ho fem així:

Gallego, José Manuel [Arte vivo y divertido] (11 gener 2017). Técnicas y tips de dibujo con lapiz de grafito y como dibujar un perro a lapiz. [Arxiu de vídeo]. Disponible a: https://youtu.be/yNWgZ6aYeOo

Totes tres són correctes.

La data de creació del vídeo ha de sortir amb dia mes i any. Trobareu la data sota la icona de canal, hi posa «pujat el» o «publicat el».

• Temporització concreta: entre on posem [Arxiu de vídeo] i comença l’URL posem la temporització en format h ‘ ”, d’inici o inici i final:

Hores h

minuts ‘

segons ”

Exemples:

23’30’’-25’02’’                del minut 23 i 30 segons al minut 25 i 2 segons

3h’23’30’’                      a les 3 hores, 23 minuts i 30 segons

 

Música, àudios, pòdcast, bandes sonores

Dividirem aquest apartat segons sigui un compact disc (CD), una pista concreta (de música, àudios o pòdcast), una llista de plataforma com Spotify o un vídeo de YouTube.

La citació dins el text sempre serà (Autor, data).

• CD de música: Autor, data del copyright, títol del disc en cursiva. I la tipologia entre claudàtors [CD], lloc de publicació i discogràfica.

(Carles Sofia, 2018)
Carles Sofia (2018). A Brahms lieder [CD]. Girona: KNS classical.

• Pista concreta: l’autor serà el compositor o l’intèrpret. A l’exemple hem escollit la pista número 8 titulada «Gestillte sehnsucht» del mateix CD anterior. El nom de la peça va en lletra normal mentre que el títol del CD va en cursiva precedit d’un A (també podeu posar Dins). I la tipologia entre claudàtors [Pista d’àudio]. També posarem el lloc de publicació i la discogràfica.

(Carles Sofia, 2018, pista 8)
Carles Sofia (2018). Gestillte sehnsucht. 8. A Brahms lieder [Pista d’àudio]. Girona: KNS classical.

• Plataforma tipus Spotify: la citació seria com els casos anteriors. A la referència a la disponibilitat copiaríem l’URL de la plataforma.
• Pòdcast: en aquest cas l’autor serà el presentador i la data serà la data d’emissió. El títol, com sempre, en cursiva. I la tipologia, entre claudàtors.

Ballester, C (Presentadora). 31-03-2020.Meditaciones guiadas de 10 minutos [Àudio pòdcast]. https://www.podcastyradio.es/podcast/meditaciones-guiadas-de-10-minutos/

Capítol de sèrie dins un pòdcast:

Ballester, C (Presentadora). 31-03-2020.Meditación guiada para la ducha [Episodi d’àudio] A Meditaciones guiadas de 10 minutos [Àudio pòdcast]. https://www.podcastyradio.es/podcast/meditaciones-guiadas-de-10-minutos/

• Vídeo musical de YouTube. Vegeu l’explicació de com citar i referenciar un vídeo de YouTube.
• Bandes sonores: si feu un vídeo i feu servir com a banda sonora una peça l’heu de citar i referenciar.

Anuncis de televisió i comercials

Per citar i referenciar un anunci de televisió farem servir el mateix estil que el d’un vídeo en línia. Hem de conèixer el director, l’empresa anunciant, el títol de l’anunci o comercial, el país d’origen i la data. Pot ser que moltes d’aquestes dades no es trobin fàcilment. Plataformes com YouTube acostumen com a mínim a donar títol i data.

La citació dins el text seria (Director, data) o (Títol, data) o (Empresa, data).

Exemples: (Veri, 2018).

Veri (11-06-2018). Pur pirineu Alt.1790m(Riu) [Vídeo]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SCKcGy709jY

• Imatges, figures, gràfiques

Imatge de portada d’un treball

Si es tracta d’una monografia, la citarem a la pàgina número 2 amb la resta de crèdits. Si es tracta d’un altre tipus de document, tenim dues opcions:

• posarem un peu de foto amb el nom de l’autor i any i a la bibliografia final fem la referència complerta de la font d’on hem tret la imatge.
• afegirem l’autor de la imatge en un camp propi. Exemple:

Autor: Jordi Grau

Títol: Fongs

Data: xx/xx/xx

Assignatura: Seminari de xx

Imatge de portada: Basimycetes (Haeckel, 1094)

Peus de foto, gràfic, taula

A sota de cada imatge o taula hem de posar un peu de foto que digui «Figura núm. Títol de l’obra (autor, data)». L’autor i la data són de la creació de l’obra. Exemple:

I a la bibliografia referenciarem la font d’on hem tret la imatge, sigui un web, un llibre, la Viquipèdia, etc. Exemple:

Banner, Fiona (2011). Full Stop Optical [Escultura]. More London (London on the southbank of the river). Disponible a: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Full_Stop_-_Optical_(1)_-_geograph.org.uk_-_1771648.jpg. Data de consulta 31/05/2022

• Obra pròpia

Obra pròpia

Per citar una obra creada per vosaltres, heu de fer constar l’expressió «elaboració pròpia». Aquesta fórmula ens serveix per fer les citacions i els peus de foto. Exemple: (Elaboració pròpia, 2022).

A la bibliografia final, no és necessària la referència.

Citacions i referències obligatòries en qualsevol PAC

Els professors han elaborat els enunciats de les PAC amb cura. No us oblideu de citar i referenciar:

• Les obres que analitzeu.
• El material de l’assignatura.
• La resta d’obres i textos que hàgiu fet servir per ampliar.

A vegades els mateixos enunciats porten les referències d’algunes d’aquestes obres. I només caldrà copiar-les.

No cal citar:

• Els enunciats de la PAC.
• Els missatges del fòrum o del tauler, tret que expressament vulgueu fer referència a una frase concreta.

Situacions habituals a l’hora de citar i referenciar

Què fem quan falten dades, com l’autor i la data?

És una situació força habitual en documentació web. El primer que cal fer és mirar de trobar aquestes dades en qualsevol punt del document o pàgina web. Acostuma a ser útil mirar en enllaços del tipus «Qui som», «Contacte» o en el copyright.

• Data: en el cas de no trobar res, poseu «s. d.», que vol dir literalment sine data. En castellà (s. f.) sin fecha, i en anglès ho trobareu com a (n. d.) no date format.

Exemple de citació: (Amigó, s. d.)

També podeu afegir un «Recuperat: data» que, a falta de data oficial, informa de la data en què es va recuperar aquest document. Aquesta tècnica s’utilitza sobretot en enciclopèdies com els wikis i diccionaris que s’actualitzen periòdicament. Exemple:

Granulometria (s. d.). Viquipèdia. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Granulometria. Recuperat 30/05/2022

• Autor: si falta l’autor, començarem la citació i la referència directament amb el títol en cursiva.

Exemple de citació: (Ab origine, s. d.).

Exemple de referència: Ab origine magazine (s. d.). Disponible a: https://aboriginemag.com/

No farem servir «anònim» per identificar la falta d’autor tret que el document vagi expressament signat com a «anònim».

Citar més d’un autor

Un document pot tenir més d’un autor.

	Citació	Referència
1 autor	(Gaillard, 2003)	Gaillard, N. (2003).
2 autors	(Anders i Fieldman, 2008)	Anders, J., Fieldman, J. (2008).
3 autors o +	(Sun et al., 2010)	Sun, K., Chang,Y., Koon, D. (2010).

Citar diverses obres del mateix autor

Quan volem esmentar un autor que té més d’una obra citada al nostre treball hem de recórrer a la data. Posem, per exemple, que volem citar tres obres del psicoanalista Bruno Bettelheim:

Bettelheim, B. (1973). Con el amor no basta.
Bettelheim, B. (1983). Pscicoanálisis de los cuentos de hadas.
Bettelheim, B. (1988). No hay padres perfectos.

Com que les dates identifiquen perfectament l’obra no hi ha cap dubte; de manera que si citem (Bettelheim, 1983) ens estem referint a l’obra Pscicoanálisis de los cuentos de hadas.

Però si l’autor té diverses obres del mateix any, hem de recórrer a les lletres de l’abecedari. De Bruno Bettelheim es van publicar/reeditar l’any 1981 les següents obres:

Bettelheim, B. (1981). Sobrevivir, el holocausto una generación después.
Bettelheim, B. (1981). Hacia una nueva comprensión de la locura.
Bettelheim, B. (1981). Educación y vida moderna: un enfoque psicoanalítico.

En aquest cas posarem (1981a), (1981b) i (1981c). Assignarem l’ordre segons l’ordre alfabètic del títol (sense comptar les paraules buides com els articles inicials en cas d’haver-n’hi).

Bettelheim, B. (1981a). Educación y vida moderna: un enfoque psicoanalítico.
Bettelheim, B. (1981b). Hacia una nueva comprensión de la locura.
Bettelheim, B. (1981c). Sobrevivir, el holocausto una generación después.

Si citem dins el text (Bettelheim, 1981c) ens estem referint a l’obra Sobrevivir, el holocausto una generación después.

Com citar literalment un autor dins el text sense repetir-nos

Quan citem una frase d’un autor ens podem trobar que la redacció queda repetitiva. Exemple:

En paraules de Xavier Moret «cap país del món havia patit un cop tan fort en temps de pau. Els islandesos estaven preparats per resistir terratrèmols o erupcions volcàniques, però no una crisi financera» (Moret, 2010).

Per tal de no repetir el cognom de l’autor tenim aquestes alternatives:

• Segons la novel·la de viatges Islàndia, l’illa secreta (Moret, 2010) «cap país del món havia patit un cop tan fort en temps de pau. Els islandesos estaven preparats per resistir terratrèmols o erupcions volcàniques, però no una crisi financera».
• Moret (2010) suggereix que «cap país del món havia patit un cop tan fort en temps de pau. Els islandesos estaven preparats per resistir terratrèmols o erupcions volcàniques, però no una crisi financera».

En el primer cas afegim el títol de la novel·la i, en el segon, escurcem la citació.

Bibliografia o fonts consultades en una PAC

Ordre de la bibliografia

La bibliografia es presenta ordenada alfabèticament per autors o títols en el cas de no tenir autor. Si tenim dues obres del mateix any i autor, llavors ho farem segons l’ordre alfabètic del títol (vegeu apartat «Citar obres del mateix autor»).

Bibliografia raonada

Pot ser que un professor us demani una bibliografia raonada. A diferència d’una simple bibliografia, no és només una llista alfabètica de fonts consultades. És un text que argumenta quines són les fonts principals i les seves interrelacions, i estableix una classificació final.

Es caracteritza per:

• Escollir, entre totes les fonts que hem consultat, les més importants i rellevants per al nostre treball. En general o per blocs temàtics.
• Ordenar cronològicament les aportacions de les fonts. És a dir, argumentar com han evolucionat les tesis de cada font segons els anys.
• Assenyalar les relacions entre les fonts. És útil quan una font es basa en una d’anterior i l’amplia, quan un autor influencia un altre autor, o quan una font n’ha citat una d’anterior.
• Les referències han d’estar ben fetes i es recomana al final adjuntar el resum dels documents consultats.

Obtenir informació de qualitat: què pot fer la biblioteca de la UOC per a vosaltres

Cercador i directori Arts

Us recomanem que aneu a la biblioteca de la UOC perquè trobareu bases de dades especialitzades que no acostumen a ser accessibles des dels cercadors generalistes. La UOC dona accés a bases de dades de subscripció per a tota la comunitat de la universitat.

A la biblioteca podeu buscar amb el cercador o consultar els directoris de recursos. El cercador busca per paraula clau o tema a tota la base de dades, mentre que els directoris de recursos són fonts d’informació seleccionades pels documentalistes de la biblioteca sota un tema en concret. En el cas del grau d’Arts, els documentalistes de la biblioteca han seleccionat els millors recursos en:

• Bases de dades
• Revistes
• Obres de referència
• Llibres recomanats

Si és de les primeres vegades que visiteu a biblioteca us recomanem les presentacions a la pestanya «Et donem la benvinguda a la biblioteca»

Com a recomanacions generals, si busqueu un nom concret poseu-lo entre cometes, per exemple, “Tom Friedman” per no recuperar tots els documents que continguin les paraules Tom i Friedman per separat. I sempre que sigui possible escolliu que els resultats es mostrin per ordre de «rellevància». Això significa que els primers resultats són els de més qualitat. La qualitat es mesura segons el prestigi de l’autor, per haver estat citat més vegades, per estar indexat a revistes de qualitat, etc.

Programes gestors de referències: Mendeley

Malgrat haver-hi una norma UNE ISO internacional per fer citacions i referències, hi ha altres estils que perviuen per tradició històrica. Són els estils o formats APA, Harvard, Chicago, IEEE, MLA, Turabian, Nature, etc.

Utilitzat a	Estil
Ciències	Harvard, Nature
Enginyeries	IEEE
Ciències socials i humanitats	APA, Chicago, Turabian
Medicina	Vancouver

Els estils són semblants però es diferencien amb la posició de l’any, les cursives, els parèntesis, els numerals. En aquest material, partim de l’estil APA d’autor/data que també és seguit pels estils ISO 690, Harvard i Chicago, en contra del model anterior de la ISO, que posava l’any al final i era conegut com a model numèric.

Davant la dispersió d’estils i de preferències (pot ser que un congrés o una revista us demanin un format diferent de l’APA), la tecnologia ens dona un cop de mà: són els programes gestors de bibliografia. Alguns dels més coneguts són Mendeley, Refworks, EndNote o Zotero.

A la biblioteca de la UOC hi teniu accés.

Aquests programes capten les metadades dels documents (o permeten entrar-les manualment) i les enregistren en camps separats. Un cop captades les dades, el programa elabora la bibliografia en l’estil que se li demani. A més, aquests programes estan connectats amb els processadors de textos (Word, LibreOffice…) per entendre’s i generar bibliografies en qualsevol format.

Mireu el vostre processador de textos. Al Word feu clic a «Referencias». A «Estilo» veureu un desplegable amb els formats diferents que contempla.

Totes aquestes normes (ISO, APA…) estan ben vives i van ampliant el seu abast, per això hi ha versions diferents de la mateixa norma, tot i que mantenen el mateix esperit.

Fitxa tècnica d’una obra d’art enfront d’una referència documental

1) Fitxa tècnica

La fitxa bàsica d’una peça d’art inclou:

• Nom de l’autor / autors
• Títol de la peça
• Data
• Tècnica i/o materials amb què està elaborada
• Dimensions (alçada x amplada x profunditat)
• Procedència de la peça
• Nom de la col·lecció de la qual forma part / lloc on s’exposa

Es pot ampliar amb informació addicional de la bibliografia i les exposicions on ha participat.

Exemple
Marià Fortuny Autoretrat Roma, cap a 1858 Oli sobre tela 62,5 x 49,8 cm Donació d’amics i admiradors de l’artista, 1935 Núm. del catàleg: 008173-000 Sala I/2 del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Podeu copiar les dades dels catàlegs dels diferents museus. En aquest cas el web consultat és http://museunacional.cat/ca/colleccio/autoretrat/maria-fortuny/008173-000

Els serveis documentals dels museus acostumen a acompanyar la fitxa tècnica amb altres obres del mateix autor i amb els descriptors que han fet servir per classificar o indexar la peça. En aquesta obra concreta són: Art modern, Pintura, S. XIX, Retrat.

Què són els models APA, Vancouver, ISO, etc.?

Els models APA, Vancouver, ISO, etc., són models de citació. Com s’ha esmentat en línies anteriors, per a cada treball cal seguir les normes de l’editor o l’entitat concreta a la qual s’adreça el manuscrit.

Si utilitzeu un programa de gestió bibliogràfica (Mendeley, Refworks, Zotero…), qualsevol citació guardada podrà transformar-se en el format de citació o referència que sigui sol·licitat pel docent o per l’editor.

Per exemple, l’estil ISO és més comú en àmbits multidisciplinaris; APA, en ciències socials i del comportament; Chicago, en humanitats, ciències naturals i socials; i Vancouver, en ciències de la salut, biomedicina i veterinària.

En aquesta infografia podeu veure les diferències d’estils de forma pràctica: https://www.uoc.edu/biblioteca/es/recursos/gestion-bibliografica-uoc/como_citar.html

2) Referència documental

Finalment, recordem que la referència documental d’aquesta obra (una pintura) seria:

Fortuny, Marià (1858). Autoretrat [Pintura]. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Disponible a: http://museunacional.cat/ca/colleccio/autoretrat/maria-fortuny/008173-000. Consultat 07/02/2018