Drets d’autor i ús de llicències

Drets d’autor: ús de llicències

Hi ha molts conceptes al voltant dels drets d’autor : propietat intel·lectual, copyright, GNU, domini públic, Creative Commons, si són drets temporals o permanents, si són propis o es poden transferir, etc., entre altres temes.

Aquest apartat del material començarà pels conceptes més genèrics que són propietat industrial i propietat intel·lectual i anirà baixant cap a termes més específics seguint la següent figura:

Malgrat l’aparença d’ús lliure de textos i imatges a la xarxa, en realitat les obres només poden ser usades en les condicions que els autors hagin establert.

Propietat industrial i propietat intel·lectual

Hem de diferenciar aquests dos conceptes de propietat.

1. Drets sobre la propietat industrial que inclou les patents, els dissenys industrials, marques i denominacions d’origen. A l’Estat espanyol l’organisme que les regula és l’Oficina Española de Patentes i Marcas, l’OEPM.
2. Drets sobre la propietat intel·lectual que inclou els drets d’autor i drets connexos, que inclouen les creacions de la ment, obres literàries i artístiques.

En aquest material treballarem la propietat intel·lectual.

Drets d’autor

L’autor té dos drets: els drets morals i els drets econòmics.

• Morals. Aquests drets són irrenunciables i ningú els hi pot treure (fins i tot passen als seus hereus). Són drets com el del reconeixement que ell o ella és l’autor o autora de la integritat de l’obra. Això té relació amb l’apartat anterior de les referències, en què hem après que cal citar i referenciar l’autoria de les idees, perquè moralment és lícit, perquè forma part dels drets d’autor i no volem caure en el plagi.
• Econòmics. A diferència dels anteriors que eren inalienables, aquests són transferibles, és a dir, l’autor pot cedir els seus drets, per exemple, a una fundació. Sigui com sigui, aquests drets coneguts com a drets d’explotació o patrimonials tenen una durada limitada en el temps: a la legislació espanyola els drets es mantenen fins a setanta anys després de la mort (vuitanta anys si han mort abans del 07/12/1987), després l’obra passa a ser de domini públic.

Aquests drets fan referència a reproduccions, distribució, comunicació pública i transformació de l’obra.

Posem un exemple extret del material UOC sobre propietat intel·lectual:

«[…] el text original de Lewis Carroll i les il·lustracions de John Tenniel del llibre Alicia al país de les meravelles, publicat el 1865, són en el domini públic, però l’adaptació d’aquest llibre original en forma de pel·lícula i els dibuixos adaptats per Walt Disney del 1951 encara resten protegits pel dret d’autor i el dret de marques, i el seu ús requereix autorització.»

Els drets econòmics (o drets d’explotació o drets patrimonials) poden anar des de les condicions més restrictives (all rights reserved) a les menys restrictives (no rights reserved), passant per termes mitjos (some rights reserved).

Més restrictives (All rights reserved)	Mitjanament restrictives (Some rights reserved)	Sense restriccions (No rights reserved)
Copyright	Creative Commons GNU	Domini públic

El copyright es representa amb el símbol © i el nom del titular del dret, lloc i any de divulgació de l’obra. Tenen tots els drets reservats.

Les Creative Commons són llicències en uns contractes ja escrits i determinats que es connecten de forma automàtica amb les obres creades. L’autor pot triar entre sis models diferents en funció del grau de llibertat o restricció que vulgui aplicar a les còpies, la distribució, els usos comercials i les còpies derivades (còpies alterades de l’original).

La menys restrictiva és la Creative Commons BY que autoritza la reproducció, distribució, transformació i comunicació pública, per a qualsevol finalitat i per a totes les modalitats d’explotació amb caràcter gratuït i per a tot el termini de protecció.

A partir de la CC BY podem anar afegint restriccions, per exemple una llicència CC BY NC significa que no permet els usos comercials de l’obra.

Suggeriment: si voleu treballar amb imatges de la xarxa busqueu informació sobre els drets d’explotació de la imatge o busqueu imatges directament sense drets. A Google Images, per exemple, heu de buscar el tema que vulgueu i llavors fer clic a la icona «Eines».

Es desplegarà un submenú molt interessant, on hi ha l’opció «Drets d’utilització».

Les llicències GNU són llicències de programari lliure amb què els autors autoritzen l’execució dels seus programaris de forma lliure.

Hi ha diverses llicències GNU, entre les quals destaquen la GNU General Public License (GPL o GPL ordinària) i la GNU Lesser General Public License (LGPL o GPL reduïda).

Més informació: https://www.gnu.org/software/software.html

Per últim, parlem de domini públic, quan venç el termini de setanta o vuitanta anys, segons la data de defunció de l’autor. Aleshores, l’obra passa a domini públic, la qual cosa vol dir que pot ser explotada lliurement, però continua conservant els drets d’autor (autoria i integritat de l’obra).

Drets connexos

Els drets connexos són els drets relatius a protegir els interessos jurídics de determinades persones que contribueixen a posar les obres a disposició del públic. Exemples d’aquests drets serien els que tenen els cantants en interpretar una cançó i, també, els d’un actor quan interpreta un guió.

Bancs d’imatges gratuïtes i algunes amb requisits

A la biblioteca de la UOC trobareu accés a bancs d’imatges generals i especialitzats en art.

Banc d’imatges generals:

Broadly Gender Photos – VICE

Col·lecció d’imatges amb models transgèneres i no-binaris.

Creative Commons Images

Metacercador d’imatges de domini públic i amb llicències Creative Commons.

Flickr Creative Commons

Fotografies dels usuaris de Yahoo!. No totes les fotografies que els usuaris han publicat es poden utilitzar: només es poden fer servir les que tenen una llicència Creative Commons. Feu servir la cerca avançada amb el filtre «Creative Commons». Per a més informació, consulteu el recurs «FLICKR i els drets d’autor».

Google Images

El cercador d’imatges de Google permet fer una cerca avançada i filtrar les imatges etiquetades per reutilitzar (cal seguir l’itinerari Eines d’ús / Drets d’autor).

Morgue File

Arxiu públic d’imatges en anglès. Condicions d’ús: les imatges no es poden vendre, no es poden adscriure a una llicència i no se’n pot reclamar la propietat.

Stock.xchng

Disposa de dos tipus d’imatges: les gratuïtes (apareixen a la part central del web) i les de pagament (apareixen amb una marca d’aigua). Les condicions d’ús s’especifiquen a cada imatge, però la majoria permeten que s’utilitzin, excepte en alguns casos concrets. Per poder baixar les imatges gratuïtes cal enregistrar-se com a usuari.

Wikimedia Commons

Ofert per la Fundació Wikimedia, conté més de quatre milions de recursos gratuïts (fotografies, vídeos, sons, amb efectes i pistes musicals de diversos tipus, il·lustracions, animacions), classificats per temes (naturalesa, societat i cultura, ciències), tipologia (imatges, sons, vídeos), autor, tipus de llicència de drets i fonts (enciclopèdies, periòdics, treballs propis). Els arxius es poden utilitzar i copiar respectant les condicions que indiquen els autors.

Bancs d’imatges d’arts i humanitats

The African Rock Art Digital Archive

Col·lecció d’imatges d’art en pedra al continent africà. Les imatges d’aquest arxiu digital poden ser visualitzades o baixades només per a propòsits de recerca, estudis, lectures o seminaris. Aquest arxiu està classificat pels autors que han fet les fotografies.

Open Clip Art Library Logo

Conté dibuixos en color, classificats per temes o categories. Un cop es tria el tema, apareix una llista textual dels dibuixos inclosos. Cal orientar-se pels títols per triar les imatges i visualitzar-les, baixar-les o desar-les.

Archnet

Col·leccions d’imatges d’accés obert centrades en l’arquitectura. De les imatges se’n pot fer un ús personal, però no comercial, educatiu i per a recerca.

Google Arts & Culture (Google Art Project)

És un lloc web que conté un recull d’imatges en alta resolució de col·leccions i obres d’art exposades en diversos museus del món, i també un recorregut virtual pels museus i les galeries on són. El projecte el va engegar Google l’1 de febrer del 2011 amb 1.061 obres de disset museus, entre els quals hi ha el Tate Britain de Londres, el Metropolitan de Nova York i la Galeria dels Uffizi de Florència. La funció d’exploració dels museus se serveix de la mateixa tecnologia utilitzada per Google Street View. Tot i que totes les obres es mostren en alta resolució, cadascuna de les disset institucions participants, quan va començar el projecte, va posar a disposició una de les seves obres mestres perquè la fotografiessin i la mostressin en el lloc web amb imatges de 7.000 megapíxels. El 17 de juliol del 2016, el projecte es va rellançar com a Google Arts & Culture, que inclou una aplicació mòbil que permet accedir als continguts de més de mil museus en setanta països.

Smithsonian Institution Collection

Cercador d’imatges de peces d’art de diferents museus de la Smithsonian Institution.

WikiArt

Enciclopèdia de la pintura i les belles arts. El wiki conté obres d’art tant de domini públic com d’obres protegides. Les obres protegides són publicades en baixa resolució perquè són històricament importants i només se’n permet l’ús informatiu i docent.

Bibliografia:

UOC (2017). Material sobre la propietat intel·lectual. Disponible a: http://biblioteca.uoc.edu/ca/materials/la-propietat-intel%C2%B7lectual. Consulta 27/09/2017