1.4. Usos d’una publicació
1.4.1. La publicació com a documentació d’un procés
Són nombrosos els usos que una publicació pot tenir. Dins del context de la creació artística contemporània, sigui visual, sonora, etc., destacaríem dos enfocaments interessants amb els quals podem produir una publicació. A continuació, els descrivim.
En el context de la creació contemporània és freqüent la realització de projectes de caràcter efímer o processuals, que difícilment poden ser immortalitzats en un objecte únic o peça-d’art que posteriorment puguem mostrar. En l’actualitat, els projectes artístics tenen la capacitat de convertir-se en engranatges complexos que es vinculen amb diferents agents, temporalitats i materialitzacions. No es tracta d’alguna cosa nova. Com vèiem quan parlàvem del moviment Fluxus, ja al segle passat va sorgir la necessitat de capturar d’alguna manera l’essència d’algunes obres en moviment a través de la documentació: publicacions impreses, fotografies, suports de reproducció sonora, vídeo, i ara també documents digitals, hipervincles, plataformes…
Una molt bona forma de completar un procés de creació artística és la realització d’una publicació que l’acompanyi. Tot allò que considerem necessari esmentar sobre l’obra, i que no sigui «llegible» veient l’obra de manera independent, ho podem traslladar a la publicació. Podem anar des del que és literal al que és suggeridor i, sobretot, és aconsellable aprofitar les possibilitats expressives que brinda el format publicació per no limitar-nos a fer una memòria a l’ús d’un treball, com si fos una descripció mecànica, sinó contribuir al fet que aquesta publicació mostri allò que necessitem però que a més afegeixi una nova capa de contingut al nostre projecte, i enriqueixi la lectura de l’obra a la qual acompanya.
Per entendre el punt de partida d’una publicació com a documentació d’un procés, podríem visualitzar el catàleg d’una exposició. Aquest generalment conté fotografies de les obres i informació addicional: textos comissarials, entrevistes, documentació històrica, enllaços, etc. Ara bé, si comencem a recontextualitzar i apropiar-nos de la idea de catàleg, de manera que sigui un element essencial per descriure el nostre treball o procés de creació, hi tindrem l’inici de la nostra publicació. Una artista que treballa freqüentment la publicació com a documentació dels seus processos és Sandra March. Per exemple, en el seu projecte Anatòmica (2010), que consta de vuit obres numerades i correlatives, l’artista va produir una sèrie de publicacions que complementaven curosament cada peça amb tot tipus de detalls als quals l’espectador no podia accedir simplement veient l’obra original.