2. Tipus de publicacions

2.1. Edicions d’una pàgina

A propòsit dels llibres, Georges Perec ens revelava a Pensar/Clasificar (2017) que tot mètode de catalogació és susceptible de contenir una fuga, una impossibilitat d’incloure el tot classificat. Sempre hi haurà exemplars que escapin a la categoria imposada, la qual cosa donarà lloc a la necessitat d’una nova classificació. Dit això, i assumint que les tipologies aquí establertes puguin contenir alguna fuga, aplicarem un mètode de classificació senzill per distingir els tipus de publicació. El criteri que aplicarem serà l’ús que es fa de l’element essencial de la publicació: la pàgina. Partirem de publicacions que es desenvolupen en una sola pàgina, i anirem avançant en la descripció de publicacions més complexes quant a l’extensió.

Un bon exercici per iniciar-nos en el món de les publicacions pot ser realitzar una edició d’una sola pàgina. Aquesta constricció espacial ens facilitarà abordar les idees que volem expressar, sense haver de pensar en un objecte excessivament complex d’entrada. Una vegada que hàgim conquistat aquesta pràctica de síntesi i desenvolupament de forma-contingut en un espai breu, sabrem com desenvolupar una publicació de més extensió, ja que comparteix els mateixos principis, però aplicats a un volum més gran. Com esmentàvem anteriorment, un objecte editorial explica la seva idea des del lloc que ocupa, sigui aquest d’una, cent o mil pàgines. Com a publicacions que es desenvolupen en una sola pàgina, parlarem aquí de pòsters i els seus derivats, fullets (pamflets o fulls de mà) i altres formats digitals. El que tenen en comú aquestes publicacions d’una sola pàgina és que posseeixen una capacitat immediata de transmetre el seu missatge, ja sigui gràficament, a través de text, o mitjançant una combinació de tots dos.

El pòster

Els pòsters o cartells són elements que solem trobar a l’espai públic. La seva principal funció és transmetre una informació útil en el breu lapse que permet la mirada durant un recorregut en moviment, per a això es valen de recursos estètics que capten la nostra atenció. Generalment, veiem al carrer cartells de publicitat o d’esdeveniments, amb les seves corresponents coordenades espaciotemporals. Ara bé, ens interessa aquí parlar del mitjà quan aquest s’utilitza d’una manera més conceptual. El format cartell és àmpliament emprat també en l’àmbit de la creació, sense estar necessàriament subjecte a l’ús publicitari. Per exemple, el projecte Book 1/1 és un treball conceptual de Fiona Banner realitzat el 2009, en el qual l’artista qüestiona la pertinència de l’edició múltiple o limitada. Es tracta d’un llibre d’una sola pàgina de caràcter autoreferencial que mostra, com a únic contingut, el propi ISBN amb el qual està registrada l’obra. Altres usos interessants del format pòster serien els que en fa El pressentiment, publicacions editades pel col·lectiu Espai en Blanc, que destaquen pel seu caràcter reivindicatiu i el seu enfocament de codi obert, posant a disposició del públic la descàrrega, impressió i enviament de les seves propostes. Sobre el cartell, també resulten molt interessants projectes com public protest poster, plataforma horitzontal ideada pel dissenyador Raúl Goñi que consisteix en una eina oberta al públic per dissenyar pòsters i que completa les seves accions amb projeccions de grans dimensions d’aquests cartells a l’espai públic.

Figura 7. Projecció de pòsters en una de les intervencions públiques de public protest poster, 2020
Font: imatge cortesia de Raúl Goñi, creador del projecte.

La pancarta

En la línia conceptual dels pòsters, i encara que no entren en la categoria en voga de publicació impresa, múltiple i seriada, farem un breu esment al fenomen efímer de les pancartes. Les pancartes serien alguna cosa així com edicions úniques, exemplars fets generalment a mà i expressament per a un esdeveniment/protesta en particular. D’una manera diferent però igual d’autèntica, transmeten el concepte de publicació com a acció i efecte de publicar, com a gest comunicatiu. Al cap i a la fi, aquest text vol obrir possibilitats de creació que puguin aportar noves dimensions a l’àmbit de la publicació editorial. La pancarta com a mitjà expressiu ha estat freqüentment utilitzada per artistes per dur a terme els seus projectes. Aquest és el cas de treballs com HAHAHA protest d’Anna Irina Russell o Cardboards, acció de l’artista Paweł Żukowski realitzada en quaranta balcons de Varsòvia en la qual convida a la reflexió des de l’espai públic sobre assumptes polítics i socials que afecten la població resident.

Els fullets

Igual que les publicacions d’una sola pàgina, els fullets, pamflets o també anomenats fulls de mà poden ser igualment utilitzats en l’àmbit artístic. Igual que els pòsters i les pancartes, sintetitzen la seva idea en una pàgina i s’associen generalment a l’art de propaganda. Ara bé, existeix una diferència essencial pel que fa a les anteriors. Així com els pòsters i les pancartes han de tenir una mida suficient que permeti la seva visió a una certa distància (des d’un format A3 fins a les grans dimensions de les tanques publicitàries), els fullets són de petites dimensions. Es tracta de suports impresos que podem portar a sobre i distribuir-los fàcilment. La modèstia del seu format i la seva assequible producció han ajudat històricament a distribuir idees de manera dissimulada, clandestina i també massiva.

Donat el cas, podríem decidir que la nostra publicació fos un conjunt de fullets, llegibles com un tot, o a manera de missatges individuals distribuïts en diferents punts d’un espai. La forma de distribuir les nostres publicacions és també una fantàstica oportunitat per reforçar el concepte que amb aquestes volem transmetre. Aquest és el cas de l’esmentat llançament de pamflets que els futuristes van perpetrar des de dalt d’una torre a Venècia, per difondre un dels seus manifestos. Altres exemples històrics, més centrats en la propaganda política, serien les famoses PSYOPS, entre les quals hi ha els llançaments massius de pamflets per influir a la població en temps de conflicte. I com a cas present d’acció artística i publicació editorial, esmentarem els pamflets amb els quals l’autora de fanzins Lara Martínez difonia el seu projecte La Roja. Basat en les línies telefòniques eròtiques, es convida el públic a recitar amb veu «sexy» textos anticapitalistes, feministes, etc. Els fullets que conviden a la participació es distribueixen en els parabrises de cotxes com a targetes de serveis sexuals.

Apunts i suports digitals

Els formats de publicació a dalt esmentats tenen també el seu alter ego digital. No volem establir aquí una separació conceptual entre mitjà imprès i mitjà digital, sinó destacar una sèrie de característiques pròpies de l’espai virtual, que confereixen a les publicacions una dimensió diferent. Ens centrem ara en els apunts, imatges o missatges que podem publicar amb un clic a les xarxes socials i plataformes. Com a punt a favor, diríem que no hem de realitzar una inversió econòmica tan gran com la necessària per al suport imprès. D’altra banda, la capacitat de transmissió immediata i fins i tot viral del mitjà digital ens dona una amplitud en la difusió sense precedents. Finalment, la hiperabundància de continguts digitals que podem trobar a internet, la rapidesa amb la qual els consumim i rebutgem, i els propis factors algorítmics de les plataformes, poden fer que eventualment les nostres publicacions passin desapercebudes a l’espai digital.

Per concloure amb aquesta categorització, posarem aquí un exemple de fuga tipològica. Un contingut digital que comparteix les característiques de distribució clandestina del fullet, que funciona com a pàgina, però alhora conté una infinita quantitat en potència d’aquestes, i que a més és un objecte físic i una acció col·lectiva. Aquest és el cas del projecte Dead Drops iniciat per Aram Bartholl el 2010, que va instal·lar amb ciment una sèrie de dispositius USB amagats en parets de l’espai públic, als quals qualsevol amb un ordinador s’hi podia connectar, i iniciar així una xarxa mundial de propagació de dispositius, amb les seves corresponents dades per aquest mitjà.

Figura 8. Aram Bartholl, projecte Dead Drops, 2009
Font: <https://arambartholl.com/dead-drops/>.