2. Tipus de publicacions

2.2. Fanzins

2.2.2. Característiques

Les veus que dicten què és un fanzín –i què no– són com el fenomen en si mateix: múltiples i diverses. No obstant això, ens aventurarem aquí a establir una sèrie de característiques que creiem comunes a aquest format:

  • Caràcter no comercial: les persones i els col·lectius que produeixen fanzins no solen tenir com a objectiu últim el lucre econòmic. Això no vol dir que no existeixi cap tipus de transacció monetària en el procés de distribució. Encara que és molt freqüent l’intercanvi com a mètode de distribució, els fanzins sí que es venen, solament que es dona més importància a la qualitat dels continguts i a la llibertat d’expressió que a l’obligada rendibilitat de l’objecte comercial.
  • Producció de petita escala: els fanzins generalment es produeixen amb mitjans d’impressió econòmics i a l’abast de l’autora, com impressores domèstiques, fotocopiadores, màquines de risografia, etc. Se sol recórrer a la col·laboració amb petits estudis d’impressió, afins a la lògica de la petita escala. També la manipulació posterior de les còpies impreses se sol realitzar de manera artesanal: plegatge del paper, grapatge, estampació de portades, numeració, etc.
  • Tiratges curts: l’elecció del nombre d’exemplars que es produirà del nostre fanzín, és a dir, el tiratge, està directament relacionada amb el caràcter de petita escala que aquest té. El tiratge d’un fanzín dependrà del seu radi de difusió, i pot oscil·lar entre un mínim de deu còpies fins a cinc-centes o mil en casos aïllats, com en els fanzins d’autoria col·lectiva i àmplia difusió, en els quals hi ha molts agents creadors implicats.
  • Difusió limitada: els fanzins impresos són distribuïts de la mà de les seves autores-productores. La capacitat de difusió de les còpies, com que no està intervinguda per cap companyia de distribució, és més petita. Els principals mitjans de distribució de fanzins impresos són fires d’autoedició, locals afins, correu postal, en mà, etc. En el cas de les publicacions digitals, la difusió es realitza a través de canals que potencialment poden arribar més lluny, però en última instància comparteix el mateix esperit que en el cas de les còpies impreses.
  • Marc legal: en tractar-se d’un objecte autoproduït, el fanzín es caracteritza per transitar indeterminadament entre el que es considera legal i il·legal. Difícilment un fanzín quedarà registrat com a objecte comercial sota les normes establertes del llibre. No porta ni ISBN (International Standard Book Number) ni ISSN (International Standard Serial Number) ni altres codis del sistema de transaccions comercials i protecció legal d’autoria. Es tracta en línies generals d’un posicionament polític, una declaració d’intencions que atorga al fanzín una llibertat i un caràcter fresc absoluts però que al mateix temps en pot dificultar la validesa com a document per a una recerca, per exemple.