3. Com elaborar una publicació

3.2. Fases del projecte editorial: preproducció, producció i postproducció

3.3. Consells per a la preparació d’arxius: paginació i arts finals

Tractament i modes de color

Hi ha diversos modes de color amb els quals podem treballar. Si la nostra publicació és digital i es visualitzarà solament en pantalles, podem utilitzar el mode RGB (red, green, blue), que a més genera arxius més lleugers. Per contra, si la publicació s’ha d’imprimir, el mode de color que haurem de triar serà CMYK (cyan, magenta, yellow, black), també comunament anomenat «color paper». Si el disseny s’ha d’imprimir, es recomana treballar des de l’inici en CMYK. Això evitarà sorpreses a última hora, ja que quan s’imprimeix un document en RGB, la impressora el converteix de manera automàtica a CMYK, la qual cosa produeix alteracions en els tons, sobretot en aquells més brillants, que s’apagaran sensiblement. Per tenir més control sobre alguns tons de color, ens pot ser d’utilitat tenir com a referència una carta de color Pantone. Les impremtes i copisteries petites no treballen amb tintes Pantone, però poden agafar els valors CMYK dels tons per ajustar-los a les seves màquines.

Figura 13. Carta de color Pantone, fotografiada per @shadowindesign
Font: <https://graffica.info/pantonera-basica-para-disenadores-noveles/>.

Utilització de tipografies

Hi ha infinites normes, estils i opinions sobre l’ús de les tipografies. Aquí ens limitarem a comentar que generalment les tipografies són llegibles fins a un mínim aproximat de 5 o 6 punts, depenent de la màquina d’impressió emprada. Les tipografies es mesuren en punts i no en mil·límetres, un sistema que té l’origen en les lletres de tipus mòbil de la impremta antiga. Tant si volem fer una publicació que s’adeqüi a certes normes tipogràfiques com si les volem precisament transgredir deliberadament, recomanem la lectura de Veintidós consejos sobre tipografía, del dissenyador Enric Jardí (2007). Quant als tipus de lletra que podem instal·lar i utilitzar per al disseny, hi ha incomptables opcions. Aquí facilitem un enllaç a la col·lecció Badass Libre Fonts by Womxn, tipografies dissenyades per dones, amb llicència de codi obert.

Proves intermèdies d’impressió

Dissenyar amb eines digitals, visualitzant els nostres documents en una pantalla, té molts avantatges. La capacitat de recórrer el document a través de zoom in i zoom out ens dona molt de control sobre el detall. Ara bé, de vegades podem perdre la referència real de la mida dels elements que hi anem incloent. Per això, és aconsellable fer petites proves durant el procés, encara que sigui en una impressora casolana. Així podrem localitzar possibles errors com, per exemple, textos que no es llegeixen o títols que queden massa grans, i corregir-los amb suficient marge de temps.

Composició i diagramació

De la mateixa manera que en altres suports visuals, en una publicació editorial la manera de compondre els elements en la pàgina ajudarà en la lectura del contingut. Quan parlem de disseny editorial, a més de les normes generals de composició d’imatge, cal tenir en compte la diagramació. La diagramació és l’organització dels continguts dins de la pàgina. Aquesta distribució dels elements està basada en una retícula, que és un conjunt de relacions basades en l’alineació, que actuen com a guies per a la distribució dels elements. Hi ha molts tipus diferents de retícula, així que podem utilitzar el que millor s’adapti a les nostres necessitats de composició o crear-ne un de nou personalitzat.

Figura 14. Exemple de diagramació adaptada a una retícula
Font: <https://pbs.twimg.com/media/CxAl79bVEAAuXij.jpg>.

Paginació

Si la nostra publicació estarà enquadernada amb grapa o cosida en plecs, el nombre de pàgines que ha de tenir serà sempre múltiple de quatre. Si per contra triem un altre tipus d’enquadernació –com l’espiral, de passador, cargols d’enquadernació manual o similars–, no caldrà tenir això en compte.

Figura 15. Imatge que il·lustra com hem de calcular el nombre de pàgines de la publicació segons l’enquadernació triada
Font: <https://www.lorainefurter.net/>.

Arts finals

Les arts finals, com apuntàvem anteriorment, són una fase molt important en el procés de producció gràfica. Si ens interessa conèixer de forma panoràmica els diferents tractaments d’arxius tant en el mitjà imprès com en el digital, recomanem consultar el llibre de Caldwell i Zappaterra, Diseño editorial: Periódicos y revistas. Medios impresos y digitales (2014). Per aprofundir més en els aspectes tècnics de la gràfica impresa, recomanem Bases del diseño. Impresión y acabados, d’Ambrose i Harris (2015). Com més sapiguem d’aquests aspectes tècnics, millor podrem controlar els resultats de les nostres publicacions. A continuació donem alguns consells bàsics.

Les imatges han d’estar de manera ideal a 300 ppp o píxels per polzada. Si la nostra publicació ha de ser digital, n’hi haurà prou que les imatges siguin de 72 ppp, que és la resolució estàndard de pantalla. No obstant això, és sempre millor treballar d’entrada a 300 ppp i després reduir la qualitat de les imatges per a versions digitals del document.

Quan tinguem el disseny acabat, és aconsellable fer-ne una còpia amb els textos traçats. Per a això, seleccionarem tots els camps de text del document i els aplicarem l’opció «Convertir en contorns», que tradueix les lletres a formes de dibuix vectorial. Aquesta última versió serà la que portarem a la impremta o pujarem a la xarxa. Així ens assegurem que les tipografies que hem utilitzat es visualitzen correctament. Si no tracem les tipografies, sobretot en gràfica impresa pot ocórrer que la impremta no reconegui el tipus de lletra que hem utilitzat i la substitueixi automàticament per una altra, la qual cosa dona lloc a efectes inesperats.

Tant si portem a la impremta el nostre document com si l’imprimim a casa o el pugem a la xarxa, sempre és aconsellable tenir tots els elements utilitzats (imatges, enllaços i tipografies) per a la publicació junts en una mateixa carpeta. Als programes de disseny podem generar aquesta carpeta automàticament amb les opcions «Empaquetar» o «Reunir per a impressió».

Per a documents impresos, haurem d’incloure un sagnat de 3 mm aproximadament per cada costat, sobretot si els hem dissenyat amb imatges o elements que toquen les vores del paper. El sagnat és una àrea que desborda el marge del paper i que s’utilitza per corregir el marge de moviment en el tall que tenen les guillotines, per evitar que a les vores de les nostres pàgines apareguin filets blancs. També exportarem el nostre document amb marques de tall per tenir una referència de per on s’ha de tallar el paper perquè les pàgines quedin a la mida triada.

Figura 16. Esquema de marques de tall
Font: diagrama realitzat per l’autora.