3. Com elaborar una publicació

3.4. Programari i mitjans de reproducció

En aquest apartat veurem eines que utilitzem tant per a la preproducció com per a la producció. Es tracta una vegada més d’un petit apunt de mètodes i mitjans perquè, a partir d’aquí, puguem investigar i incidir en els que s’ajustin més a les nostres circumstàncies.

Programari

En un passat no tan llunyà, no gaire més de trenta anys enrere, els processos de disseny i fotocomposició es duien a terme de manera física i analògica. Amb els mitjans digitals dels quals disposem actualment, tots aquests processos han estat optimitzats i sintetitzats en un compendi breu de programes que ens permeten treballar de manera més ràpida. No obstant això, pel plaer del coneixement, podem acompanyar el nostre treball de certs processos de disseny manuals. En l’àmbit de les arts gràfiques, així com en l’audiovisual, els programes que s’utilitzen de forma més estesa solen ser de programari privatiu, com el famós paquet d’Adobe. Aquí proposarem també algunes alternatives de programari lliure o de codi obert. A continuació, descriurem breument algunes de les eines de programari que comunament s’utilitzen en disseny:

Adobe Photoshop: és un programa adequat per a retocs fotogràfics i il·lustració digital. No és gens recomanable per al disseny ni la maquetació d’arxius, perquè es basa en el principi de mapa de bits, que pot afectar negativament l’ús de tipografies i vectors. Com a programa alternatiu en codi lliure tenim el GIMP, que comparteix les mateixes funcionalitats que el Photoshop.

Adobe Illustrator: sobretot recomanat per fer il·lustracions de tipus vectorial. També és adequat per dissenyar i maquetar publicacions de poques pàgines, gràcies a la seva versatilitat, l’alt control de detalls al qual podem arribar i les opcions tècniques per a control de perfils de color, tintes, exportació, etc. Un dels seus equivalents en codi obert és l’Inkscape.

Adobe Indesign: és el programa per excel·lència per a la maquetació de publicacions. És ideal per al tractament de textos, l’aplicació d’estils i pàgines mestres que agilitaran enormement el procés. És perfecte per maquetar tant publicacions de text com revistes i cossos editorials de gran extensió en pàgines. Com a alternativa en codi obert tenim l’Scribus, entre altres.

Mitjans de reproducció

Esmentarem breument alguns mètodes de reproducció impresa per tenir una visió panoràmica d’opcions disponibles, i poder triar aquella que més s’adeqüi al nostre tipus de publicació:

Xerografia: serien les fotocòpies de tota la vida, impressions molt econòmiques sobretot en la versió en blanc i negre. Generalment treballen amb formats de paper A4, A3 i A3+ i ofereixen un aspecte visual molt interessant.

Risografia: a cavall entre la serigrafia, la fotocòpia i l’òfset, aquesta tècnica dona la possibilitat d’utilitzar tintes de color directes i produir pocs exemplars a un cost reduït. Les màquines Riso treballen generalment amb una mida de full A3.

Impressió digital: cada vegada més estesa, permet la impressió a tot color de documents i ens dona la possibilitat de fer un tiratge de pocs exemplars a un preu relativament assequible. La mida del full varia segons la màquina.

Òfset: sol ser assequible a partir d’un mínim de 500 exemplars. Els resultats són òptims i podem treballar amb tintes especials, com fluor, blanc, metal·litzats, etc.

Serigrafia: més recomanada per a publicacions d’una pàgina o pòsters.

Hi ha molts més tipus d’impressió, com impressió tipogràfica, tampografia o gran format, que anirem descobrint a mesura que realitzem més publicacions.

Figura 17. Serigrafia manual, demo d’Ale Alonso a Printworkers, Barcelona, per a l’esdeveniment de Domestika Primera Impresión, 2019
Font: <https://www.printworkersbarcelona.com/eventoofflinedomestika/>.