4.2. Publicar, una declaració d’intencions
4.2.1. La publicació expandida
Les publicacions són un mitjà d’expressió, una eina per difondre idees i per construir i ampliar contextos. Sovint possibiliten activar situacions i generar cultura d’una manera transversal i porosa. En el cas de les autopublicacions, aquest fet s’amplifica encara més, ja que en ser un procés de creació principalment autònom, dirigit per nosaltres mateixes, les preses de decisions no intervingudes per interessos externs aliens a les nostres idees donen lloc inevitablement a una transformació i expansió més grans del que s’entén per publicació.
Abans de seguir, ens agradaria dedicar un moment a contextualitzar un aspecte clau per a la comprensió del fenomen: el concepte de publicació expandida. Trobem la qualitat d’expandit unida a una infinitat de manifestacions culturals. És un concepte en sintonia amb les necessitats de classificació i definició dels objectes de la cultura contemporània, ja que és cada vegada més freqüent que les definicions clàssiques siguin insuficients per descriure’n les noves complexitats. A hores d’ara, les obres en si han desbordat ja el propi format i el que se n’esperava. Quant a això, ens podem referir a l’expressió que la crítica nord-americana Rosalind Krauss va difondre en els anys vuitanta del segle passat quan, en parlar de noves manifestacions en les pràctiques artístiques, va dir de les instal·lacions en concret que es tractava d’«escultura del camp expandit» (2002). Aquesta idea del camp expandit, i del que està expandit en general, es comença a veure aviat en forma de literatura expandida, cinema expandit, educació expandida, etc. Quan parlem de publicacions expandides, doncs, parlem una vegada més d’aquest desbordament en positiu del propi format, aquesta evolució cap a un fet més complex i imbricat amb les característiques de l’experiència contemporània.
Quan entrem en el concepte d’edició expandida, ens trobem un conjunt de teories que tracten no tant de derives processuals com de característiques palpables dins del fenomen. Aquestes apareixen vinculades generalment a l’edició expandida pel que fa al seu propi format (vegeu-ne el vessant digital). En aquest sentit, es contempla també la proliferació de plataformes d’edició col·lectiva i en construcció permanent, com podria ser el cas de Viquipèdia, per exemple. Així doncs, algunes de les característiques pròpies de l’edició expandida serien la cogeneració de continguts, la multiautoria, la multiplicitat de veus que intervenen en la construcció, la revisió, el canvi, la millora i la remescla dels continguts, la naturalesa necessàriament inacabada de l’objecte editat, el procés interactiu i permanent de construcció i reconstrucció, la possibilitat d’inclusió d’estímuls múltiples (sonors, visuals, auditius, textuals) i la ubiqüitat tant en la generació com en l’accés als continguts (Gil i Rodríguez, 2011, pàg. 95).
En el nostre cas, tindrem en compte algunes d’aquestes característiques perquè, encara que el nostre interès està més enfocat en els aspectes processuals, qüestions com la multiautoria, la naturalesa inacabada en permanent construcció de l’objecte i la possibilitat de convivència de múltiples formats en un són essencials per entendre els casos que descriurem a continuació.