1. Conèixer les publicacions

1.2. Història breu de les publicacions

La història de l’autopublicació o microedició està evidentment relacionada amb la història dels llibres, si bé és cert que posseeix al seu torn una trajectòria pròpia, amb implicacions i característiques que la fan única. Ens traslladem per un moment als orígens del suport imprès, l’element més essencial i primigeni d’aquesta història. Es diu que els primers manuscrits antics daten del iii mil·lenni a. C. a Mesopotàmia. Aquests textos tenien un suport d’argila i es podien transportar. Altres suports que sorgeixen a partir d’aquesta època són el papir a l’antic Egipte o el pergamí, seguit en el temps pel descobriment del paper a la Xina, a partir del segle ii a. C. Avançant una mica més, trobem els còdexs, que van tenir un paper essencial fins a finals de l’edat mitjana. El còdex (del llatí codex, -icis) era bàsicament el model de llibre actual, però escrit a mà. Es componia de quaderns plegats, cosits i enquadernats que permetien l’escriptura a tots dos costats de cada full, denominats pàgines. A mitjan segle xv, s’inventa oficialment la impremta moderna, fita que revolucionarà la transmissió de la lletra i la imatge impreses.

Com veiem, no podem separar la història de la publicació dels mitjans que, al llarg del temps, n’han permès la producció i la reproducció. Històricament, algunes edicions sorgides dels marges, i sovint prohibides, no es podien elaborar en tallers oficials. La característica d’element ocult o de curt abast va fer que s’haguessin de produir de manera casolana i sovint també clandestina, amb maquinàries de mida petita, capaces de ser transportades o amagades fàcilment, i de fàcil maneig, ja que no sempre eren utilitzades per professionals. Trobem exemples d’aquestes pràctiques a partir del segle xv en la literatura de canya i cordill, de caràcter popular i proper, i també en el libel i el pamflet polític, aquest últim utilitzat en el segle xix pel moviment obrer, amb un llenguatge cru, poc refinat, més centrat a generar reaccions que a una suposada objectivitat en la transmissió d’informació.

Cal destacar també les tècniques Freinet de l’Escola Moderna, un model pedagògic experimental implementat a partir de 1920 en el qual els alumnes generaven i compartien els seus propis discursos a través de tècniques com la impremta escolar, component i imprimint les seves pròpies publicacions. També és àmpliament conegut l’ús del ciclostil per a la impressió de l’esmentada propaganda política. Un cas vistós pel seu modus operandi va ser el polèmic grup MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), que durant la dictadura espanyola va finançar les seves publicacions impreses amb els diners que obtenien atracant bancs. També, nombrosos autors al llarg de la història, com Edgar Allan Poe, Virginia Woolf, H. P. Lovecraft, Jorge Luis Borges o Alejandra Pizarnik entre altres, els treballs dels quals trencaven amb els paràmetres estètics i conceptuals del seu moment, es van autopublicar algunes de les seves obres. Aquesta necessitat d’autopublicar-se que veiem al llarg de la història està relacionada, entre altres coses, amb una voluntat de generar i difondre idees de manera independent als discursos hegemònics o oficials. Es tracta d’una defensa a ultrança de les idees, encara que aquestes siguin diferents i no generin directament un benefici econòmic.

A partir del segle xx s’obren noves possibilitats en l’edició i publicació experimental. Són els diferents moviments de l’avantguarda artística els que comencen a utilitzar el format editorial de manera nova, donant lloc a publicacions que van trencar moltes de les normes establertes. Un dels primers moviments que va treballar amb publicacions van ser els futuristes italians, que utilitzaven el pamflet com a format per difondre els seus manifestos. Un cas emblemàtic i freqüentment esmentat és l’acció que van perpetrar pujant a la torre del rellotge de la plaça de Sant Marc a Venècia per llançar els seus pamflets incendiaris en contra del model de ciutat clàssica. També el grup dadaista, antecessors clars del fanzín –que comentarem més endavant– van realitzar experiments gràfics impresos de caràcter efímer, visibles a la revista Dada, impresa el 1917 amb letterpress, forçant de manera extrema les possibilitats expressives de la tipografia, trencant el clàssic sistema reticular, i introduint el collage, amb el qual aconseguirien reapropiar-se i recontextualizar continguts ja existents. A més de la innovació en l’ús del format editorial, també és notori com la proliferació d’aquests suports impresos va poder veure la llum gràcies a la col·laboració d’alguns impressors que ajudaven a esquivar els problemes amb la censura, i que promovien l’autopublicació fent assequibles les condicions econòmiques a aquests creadors perquè poguessin seguir produint.

Un altre antecedent directe de les autopublicacions són els experiments del grup artístic Fluxus, actiu des de l’any 1960. Amb Fluxus hi comencen a haver una multitud d’actes artístics en forma de happenings, accions que impliquen el cos en moviment, el so en directe, etc. Aquestes peces d’art en viu, difícilment arxivables com a obra, van propiciar una necessitat de documentar els seus processos i resultats, la qual cosa va donar lloc a publicacions multiformat. Els Fluxkits o Fluxus Boxes eren capses d’edició limitada, dissenyades acuradament i que contenien elements com mapes, fullets, pamflets, entrades dels seus esdeveniments, cartells i suports sonors, i la producció dels quals era relativament assequible i fàcil de dur a terme amb pocs mitjans. Es tracta d’una certa revolució si pensem que l’objecte editorial s’acaba transformant en l’obra d’art en si mateixa. També va existir una xarxa de col·laboracions molt fructífera entre artistes que es va generar arran dels experiments Fluxus i que va propiciar posteriorment l’aparició del Mail Art, un altre moviment de necessari esment, que l’inclassificable Ulises Carrión elevaria a la màxima potència. També són notòries les aportacions de l’Art Conceptual que, gràcies als seus posicionaments teòrics, va ajudar a dotar la publicació d’una certa independència com a format de creació. Aquestes experiències, que en el seu moment van sorgir per donar resposta a inquietuds específiques, han configurat el panorama expandit de potencialitats de la publicació que coneixem avui dia.