2.2. Fanzins
2.2.3. Alguns exemples
A manera de conclusió, puntualitzarem aquí que alguns agents puristes del fanzín consideren com a tals solament aquelles publicacions autoeditades que fan prevaler la difusió del contingut sobre una cura excessiva de la forma, i que generalment es presenten com diversos folis fotocopiats i grapats. Al seu torn, hi ha qui entén el fenomen fanzín com alguna cosa una mica més àmplia que admet tot tipus de revistes autoproduïdes, que puguin estar més cuidades estèticament i conceptualment com a objectes editorials.
Un exemple de fanzins elaborats a la manera ortodoxa serien els que publica l’editorial TD Papeles, a càrrec d’Enrique Doza. Aquests fanzins són de tiratge molt curt, estan produïts amb fotocopiadora i versen sobre temàtiques d’allò més variades. Una altra faedora de fanzins imparable és Andrea Galaxina, que fa anys que està activa amb la seva editorial Bombas para desayunar, especialitzada en fanzins feministes i de gènere. Com a cas de la història recent, farem aquí un breu esment a Tiger Tateishi, artista i apassionat de la ciència-ficció que, a més de fer pintures a l’oli lisèrgiques, es va dedicar àmpliament des de 1963 a difondre els seus còmics sota l’esmentat format.
Donada la desbordant quantitat de fanzins que existeixen i han existit al món, resulta insuficient esmentar-ne aquí tan sols uns pocs exemples. Existeixen diversos projectes de llarg a llarg del globus que es dediquen a recopilar i catalogar aquestes publicacions. Recomanem la visita, física o virtual, a fanzinoteques com la Fanzinothèque de Poitiers o La Fanzinoteca, amb seu a Barcelona. Aquesta última destaca pels seus tagging days, jornades en les quals es convida la gent a catalogar publicacions col·lectivament mentre es comparteix un espai distès de convivència.
Font: <http://bombasparadesayunar.com/>.