1. Conèixer les publicacions

1.4. Usos d’una publicació

1.4.2. La publicació com a projecte d’art

Hi ha casos en els quals la pròpia realització d’una publicació acaba per ser el projecte en si mateix. Aquestes obres poden ser molt interessants i s’adapten a la perfecció a certes necessitats i inquietuds del context contemporani. De fet, és notable assenyalar com, durant els últims anys, en convocatòries de projectes artístics d’arreu, existeix una nova categoria per optar a premis i beques: la modalitat «publicació». Això no fa més que reflectir una realitat actual: per fi existeix un reconeixement de la publicació editorial com a obra en si mateixa.

Aquí es disparen les possibilitats de creació, s’obre un camp infinit de possibilitats en les quals la nostra publicació, física o digital, serà l’eix central. No existeix una única forma a l’hora de realitzar una publicació-peça-d’art. Ara bé, recuperem aquí les primeres definicions del nostre text, on vèiem que una publicació en definitiva és l’acció i l’efecte de publicar. Aquesta descripció la podem interpretar lliurement en funció de la nostra voluntat. Podem comentar aquí un parell d’exemples. El primer seria el projecte AHBA (Acaso Hubo Búhos Acá), un projecte col·lectiu que va partir d’una acció de dotze hores seguides de durada que va servir d’excusa per a la producció d’una publicació que es contenia a ella mateixa, acompanyada d’una flexipostal amb una pista sonora i un element residual de la pròpia acció. El segon exemple és la peça IFAPA.ME (Institute For the Advancement of Popular Automatisms), de Joana Moll i Eugenio Tiselli, que es materialitza en una web on trobem una redefinició constant del projecte i l’enregistrament d’una sèrie d’accions realitzades en línia, on la pròpia web és una publicació que és la peça mateixa.