1. Conèixer les publicacions

1.3. Característiques d’una publicació

1.3.2. Característiques específiques: imprès enfront de digital

La desaparició del format imprès s’anuncia des de finals del segle xix, quan diversos avenços tecnològics clamaven la mort del paper en favor dels nous formats elèctrics. No obstant això, és curiós que el format imprès s’ha anat transformant i adaptant al llarg del temps i encara està molt present entre nosaltres. Ara bé, sabem que de manera oficial i des de fa ja molts anys, el paper conviu en estreta companyia amb textos digitals en línia, llibres electrònics, telèfons intel·ligents, etc. Una bona part dels textos estan editats al núvol digital i són d’accés telemàtic, ràpid i directe, independentment del lloc on sigui el lector (Coloma i Marco, 2017, pàg. 24).

Característiques de la publicació impresa

Com a característica pròpia de la publicació impresa trobem que generalment utilitza el suport de paper. Així i tot, existeixen infinitat de publicacions-objecte i experimentals impreses sobre suports com el plàstic, la tela, la fusta o qualsevol superfície que puguem imaginar. Això sí, aquestes superfícies sempre donaran lloc a un objecte físic, tangible, amb una textura i un pes apreciables a l’ull i al tacte. Els diferents tipus de paper tenen unes qualitats expressives molt interessants quant a textura, to i gramatge, que influeixen positivament o negativament en l’impacte de la nostra publicació segons els seleccionem. El mateix ocorrerà amb els altres suports que hem esmentat. Cada element compta.

L’ús del color és essencial també en una publicació digital, però en una publicació impresa cobra una rellevància especial. Segons el tipus de tintes que s’utilitzin, aquestes causaran una sensació o una altra. No és el mateix una impressió tipus fotocopia en blanc i negre de tòner que una publicació impresa amb tintes directes fluorescents de tipus Pantone. Entre aquests dos extrems, hi ha infinitat d’opcions intermèdies que podem explorar, totes vàlides. El tipus de tintes triades anirà unit també al sistema d’impressió que triem per imprimir el nostre projecte. Aquest pot anar des de les esmentades fotocòpies a la impressió digital, la Riso, la tampografia, la serigrafia, l’òfset i altres combinatòries clàssiques o experimentals (veure apartat 3.4).

Figura 5. Carta de color de la impressió risogràfica on es mostren algunes possibilitats visuals d’aquesta tècnica
Font: <https://art.illinois.edu/images/documents/Tutorials/riso_color_chartSmall.jpg>.

Un altre element propi de les publicacions impreses és el tiratge. El tiratge d’una edició és el nombre d’exemplars que se’n produeixen. Des d’un exemplar a mil o deu mil, segons les nostres necessitats i el nostre pressupost, tot s’hi val. Quan conceptualitzem la nostra publicació, cal tenir en compte quantes còpies en volem imprimir.

En una publicació impresa influeix també el tipus d’enquadernació que triem. Hi ha opcions molt interessants que podem fer nosaltres mateixes, des de la típica grapa als cosits a mà per plecs. També podem triar una enquadernació japonesa, rústica fresada, amb tapa dura o tova, relligat vist, grapa omega o de colors, acordió, amb Fastener, en espiral… I, finalment, les nostres publicacions poden tenir acabats especials: estampació, encartats, perfilats, lacats, etc.; i hi podem incloure extres, elements addicionals com objectes, encartaments, suports sonors, etc., que puguin acompanyar la nostra publicació.

Característiques de la publicació digital

L’univers digital és inabastable i, com suggeria el títol de l’exposició Ahogarse en un mar de datos celebrada a La Casa Encendida de Madrid el 2019, si no volem que la nostra publicació s’ofegui abans de néixer, és recomanable triar quin és el lloc de l’entorn digital on ens convé més allotjar-la, el més adequat per a la difusió que li vulguem donar. Estarà dins d’una pàgina web amb opció de descàrrega? Serà directament un blog? Volem fer un podcast? Potser una publicació sonora allotjada en un Bandcamp o similar?

El principal avantatge que tenen les publicacions digitals és la lectura no lineal que ens permeten fer. Com diu Alessandro Ludovico, l’hipertext, que s’estableix a mitjan anys vuitanta del segle xx, és la possibilitat de crear a través d’un programari una estructura funcional de text totalment nova a l’espai digital (Ludovico, 2012, pàg. 27). Aquesta estructura ens dona una capacitat de navegació augmentada i relacional que molts projectes de publicacions digitals han sabut explorar al màxim.

Encara que una publicació digital no ocupi un espai físic palpable (el lloc físic que realment ocupa és en un centre de dades, en un servidor d’algun lloc del món), si volem que pugui ser consultada de manera àgil i fins i tot que es pugui compartir fàcilment per mitjà del seu enviament per correu electrònic o similar, no tenim per què escatimar en la quantitat de pàgines que tingui, però sí que és aconsellable controlar el pes de l’arxiu perquè no sigui excessiu i difícil de moure. Per a això, intentarem optimitzar els documents al màxim, sobretot baixant la resolució de les imatges a 72 punts per polzada, que és suficient per a una visualització en pantalla. També podem comprimir lleugerament els arxius, sempre revisant el procés, ja que una compressió excessiva dificulta la lectura d’imatges i textos.