3.1. Conceptualitzar una publicació. Relació forma-contingut
Com hem vist a l’apartat 1.3, una publicació s’expressa a l’espai delimitat pel seu format. També hem esmentat la influència de les característiques visuals i tàctils en la transmissió de la idea. Ara que ja tenim una idea més clara de com són les publicacions editorials, veurem com les podem fer nosaltres mateixes. En aquest apartat ens centrarem en aspectes pràctics que ens guiaran en la realització del nostre projecte.
Per començar a pensar en la nostra publicació, no cal que la idea principal sigui excessivament complexa. Sovint és més efectiu partir d’una voluntat expressiva, una inquietud, una experiència, un tema, un interès o una pregunta que ens sigui propera i abastable, per poder-la desenvolupar amb detall. Es tracta en definitiva de materialitzar aquesta idea perquè les persones que vegin la nostra publicació l’entenguin tal com la volem comunicar. També hi ha la possibilitat de realitzar una operació inversa, en la qual comencem jugant amb materials que ens interessin (imatges, textos, suports, color…) i, a través d’aquesta experimentació, trobem un concepte que la doti de sentit. En tots dos casos tindrem present que forma i contingut acabaran participant d’una relació recíproca, en absoluta sintonia.
Pluja d’idees
Un bon punt de partida, tant a l’hora de planificar una publicació com qualsevol altre projecte, és fer una pluja d’idees o brainstorming. Per ajudar en el procés, podem també recopilar referències d’altres publicacions o obres que ens hagin interessat. Aquestes referències poden ser tant conceptuals (les idees i com s’han abordat) com materials (tipus de paper, ús del color i la imatge, formats, tipus de plegaments i enquadernaments, etc.).
Per què i per a què
Semblen preguntes senzilles, però no ho són. Si fem l’exercici de contestar-nos-les, coneixerem d’entrada quines són les nostres motivacions reals referents al fet de publicar. Saber per què creiem més adequat el format publicació i no un altre, com una escultura o un vídeo per explicar la nostra idea, contribuirà a desenvolupar-la millor. Amb el per a què succeeix el mateix, pensar en això ens donarà una direcció més clara del que volem. Si la publicació que farem és la part complementària d’un projecte artístic ja en marxa, és a dir, si funciona com a documentació d’un procés de creació, tindrem el punt inicial bastant avançat. Si, per contra, es tracta d’una publicació que està concebuda com a projecte artístic o obra en si mateixa, la començarem a conceptualitzar des de la base.
La podem portar a la pràctica?
Sovint se’ns ocorren idees fantàstiques que, per diferents motius, no són del tot factibles. És molt recomanable tenir-les en compte per a un futur, però, quan sabem que hem de començar i acabar un projecte en un termini prèviament fixat, ens serà d’ajuda tenir en compte quina és la nostra capacitat real de dur-lo a terme. En aquest sentit, podem pensar en quins recursos materials, econòmics i humans necessitem per arribar a temps. Sense forçar-nos a disposar d’un pressupost tancat d’entrada –ja que ens trobem en una fase prèvia del projecte, i aquest encara passarà per diferents canvis i adaptacions–, és aconsellable tenir una idea aproximada de quant ens pot costar la producció, d’on ens agradaria fer-la, quina tècnica d’impressió o plataforma digital ens sembla més adequada, i de si tenim la intenció de col·laborar amb més persones en el procés i la seva disponibilitat. Per aclarir dubtes en aquesta fase del procés, recomanem la consulta d’Autopublicando juntas, de Syafiatudina i Cráter invertido (2017), un material pràctic que se centra sobretot en la publicació amb Riso, però que també és molt complet i aporta una visió panoràmica sobre com autopublicar i per què.
Esbossos i maquetes
Confeccionar maquetes en les primeres fases del procés és una bona tècnica per començar a visualitzar de manera més clara com volem que sigui la nostra publicació. En el cas de publicacions digitals, aquest procés passarà per la feina en pantalla, però en el cas de les publicacions impreses, podem jugar a muntar diferents formats de paper, gramatges, volum de pàgines, idees d’enquadernaments o plegaments, etc. Amb aquestes maquetes podem anar a la impremta i consultar-ne la viabilitat.