4.1.2. Conformació i pioners

4.1. Segle XX: bases de l’art computacional

4.1.2. Conformació i pioners

Tal com apunta Lev Manovich, calien tant els aparells mediàtics com els informàtics per al funcionament de les societats de masses dels segles XIX i XX:

La capacitat de difondre els mateixos textos, imatges i sons a milions de ciutadans –per a garantir així unes mateixes creences ideològiques– resultava tan essencial com la capacitat de mantenir un registre dels naixements, les dades d’ocupació i els historials mèdics i policials.

L. Manovich (2005). El lenguaje de los nuevos medios de comunicación: La imagen en la era digital (pàg. 3-7). Barcelona: Planeta.

No obstant això, l’avenç dels mitjans moderns (fotografia, cinema, impressió offset, ràdio i televisió) i els informàtics no es van entrellaçar fins que l’enginyer alemany Konrad Zuse en va construir un al saló de la casa dels seus pares a Berlín entre 1936 i 1938 (figura 1). Va ser el primer ordinador que va funcionar. Utilitzava el llenguatge binari en els seus programes, foradant descarts de pel·lícula de 35 mm a manera de cinta perforada. Les seves aportacions, juntament amb les de Babbage, Jacqard, Hollerith o Turing evolucionaran fins a conformar els primers ordinadors electrònics, en la dècada dels anys quaranta, a causa de la necessitat de perfeccionar els sistemes de defensa militar durant la Segona Guerra Mundial. Les tensions entre els blocs capitalista i comunista, enfrontats durant la guerra freda, van augmentar la necessitat d’explorar i innovar sobre les seves utilitats durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta.

Figura 1. Cronologia de la història de l’ordinador.

A mitjan dècada dels anys seixanta, els grans ordinadors estaven a centres de recerca relacionats amb la tecnologia informàtica, en què es tenien en compte expressions creatives per diversos motius:

  • L’elevat finançament dels primers ordinadors estava destinat, en exclusiva, a buscar solucions per al càlcul i l’experimentació científica.
  • El llenguatge d’accés a cada ordinador era inaccessible.
  • Eren molt pocs els investigadors familiaritzats amb les expressions creatives.
  • Els artistes es van veure amenaçats per les computadores, de manera similar a com havia passat amb els pintors davant la irrupció de la fotografia.
  • Les màquines eren associades al capitalisme: molts creadors van centrar la seva obra a criticar-les, ja que les associaven al control exercit pel poder.

Crida l’atenció que en aquests anys alguns científics van començar a crear els primers gràfics per ordinador. La curiositat i, de vegades, la casualitat van portar alguns a investigar sobre què podien arribar a fer les màquines, i alguns ho van fer sota la influència del marc teòric establert pel professor de filosofia i teoria científica Max Bense, professor de l’Institut de Tecnologia de la Universitat d’Stuttgart. Juntament amb el sociòleg Abraham A. Moles, docent de l’Escola d’Ulm, va desenvolupar l’Estètica de la informació (Information Aesthetics), obra molt influenciada per la cibernètica de Wiener, que va incitar Bense a elevar l’art computacional a una nova experiència estètica de profund calat, amb implicacions en altres àmbits. Els seus textos van ser publicats tant a Alemanya com a França, on van tenir una gran repercussió.

Figura 5. Portada de la primera publicació de Bit International 1. The theory of information and the new aesthetics (1968).
Font: https://monoskop.org/images/b/b3/bit_international_1_the_theory_of_informations_and_the_new_aesthetics_1968.jpg