4. Art computacional i interactiu

4.4. Art interactiu

4.4.1. Orígens de l’art interactiu

Al començament del segle XX, les avantguardes artístiques van potenciar noves formes d’expressió, en què es requeria la interacció de l’espectador. El seu paper, per tant, deixava de ser contemplatiu i creava noves relacions dels subjectes amb les obres, situació que s’intensificaria al llarg dels anys:

• Des dels postulats dadaistes, s’enalteix l’espectador i es convida al fet que toquin les obres.
• En algunes propostes, com succeeix en els mòbils de Calder, s’inclouen engranatges, molles o rodes.
• En la interactivitat mecànica de les obres cinètiques s’implementen elements com ara motors o interruptors, tal com succeeix en les peces de Duchamp o Moholy-Naghy esmentades en l’apartat «Canvi de cicle: creació en l’era del big data».
• Els futuristes fora de l’art convencional opten per experimentar fora de l’art convencional.
• L’op art juga amb les il·lusions òptiques: l’espectador ha de participar activament desplaçant-se o movent-se davant l’obra.
• Les propostes multidisciplinàries de participació per part de l’audiència de Fluxus, l’evolució dels happenings i la performance de les dècades de 1960 i 1970.

L’art interactiu concentra […] la seva atenció en l’observació del comportament (o patrons de comportament) de la persona que interactua. El públic passa de ser observador a ser observat, de ser un espectador a ser un usuari. En aquesta interacció, el desplaçament (ha de ser pres) […] com una possibilitat que amplia el radi d’acció dels participants.

G. Zalamea (2007). Arte y localidad: Modelos para desarmar (pàg. 313). Bogotà: Universidad Nacional de Colombia.

L’obra crea unes condicions bàsiques per al seu funcionament, però és l’acció de l’espectador la que proporcionarà un resultat únic cada vegada.

P. Waelder (2008). Arte interactivo: nuevas estrategias en la relación dialógica entre el espectador y la obra de arte (memòria de recerca, pàg. 12). Palma de Mallorca: Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts Universitat de les Illes Balears. https://docplayer.es/17020515-Arte-interactivo-nuevas-estrategias-en-la-relacion-dialogica-entre-el-espectador-y-la-obra-de-arte-memoria-de-investigacion-autor-pau-waelder-laso.html.

El concepte ja s’albirava en textos com El arte como experiencia (1934), de John Dewey, en què advoca per valorar la contemplació no passiva. El mateix Duchamp declara el 1957 que l’espectador és qui posa «l’obra en contacte amb el món» dins de l’acte creatiu (Shanken, 2013, pàg. 44). Però és Umberto Eco, a Obra abierta (1967), el que fa referència a composicions musicals que poden ser «acabades» pels intèrprets, i assenyala, dins de les mateixes, un grup a què denomina «obres en moviment» capaç d’adoptar diverses estructures no previstes ni dissenyades amb antelació (Eco, 1992).