2. Tipus de publicacions

2.2. Fanzins

2.2.1. Què són els fanzins?

Una cop hem entès les bases de la publicació en la versió més sintètica, parlarem de publicacions que es componen de diverses pàgines, però que per extensió o altres factors polítics i de distribució no són considerades oficialment com a llibres. Resulta complicat sintetitzar aquí una pràctica tan extensa i, sobretot, tan plural i mutant en les seves manifestacions. La paraula fanzín, en anglès, és una contracció dels termes fan (fanàtic) i zine (magazine). Segons l’expert Stephen Duncombe, els fanzins són

«revistes no comercials i no professionals de circulació petita que són produïdes, publicades i distribuïdes pels seus creadors.»

Com veiem, són al seu torn l’exemple perfecte del que hem descrit aquí com a autopublicacions.

Sense aprofundir massa en la història del fanzín, que d’altra banda es relaciona amb tot el que ja hem esmentat a l’apartat anterior, sí que ens agradaria matisar el fet que el fanzín ha estat des de sempre estretament unit a contextos underground i a corrents i col·lectius al marge de l’establishment i que operen des de posicionaments do it yourself.

Es diu que els primers fanzins com a tals van ser una sèrie de publicacions realitzades a partir de la dècada de 1930 per fanàtics de la ciència-ficció. Aquests fanzins eren produïts gràcies al mimeògraf, que conferia a les còpies reproduïdes una estètica molt característica. La història dels mitjans de reproducció impresa ens pot aportar molta informació sobre els propis corrents i col·lectius que al llarg del temps se n’han servit per produir les seves publicacions. No obstant això, per qüestions d’espai, deixarem aquest relat per a una altra ocasió.