2. Crear amb codi

2.3. Per què emprar programari de codi obert?

Avui dia, els artistes i dissenyadors depenen del programari d’una manera que no s’havia donat abans en la relació entre els creadors i les eines, i els materials que empren per a dur a terme els seus projectes.

El popular programa d’animació Adobe Flash, que va dominar la inclusió d’elements multimèdia als llocs web al començament de l’any 2000, deixarà d’actualitzar-se el 2020, deixant obsolets milions de videojocs, animacions, microsites i altres components que es van crear durant aquests anys i que des de 2010 han deixat de ser compatibles amb el sistema operatiu iOS d’Apple. Aquesta situació ha portat artistes com Rafael Rozendaal, una part de l’obra del qual consisteix en animacions destinades a ser vistes en un navegador web, a migrar les seves obres de Flaix a HTML5. Com ell, molts altres creadors que van optar per emprar un programari propietari no tenen més remei que fer la transició a un altre programa o llenguatge de programació, o deixar que el seu treball desaparegui, ja que no es pot visualitzar amb els navegadors actuals.

L’obra de Rozendaal és un bon exemple de la fusió entre l’obra i les eines que la fan possible. Tal com afirmen els artistes Aymeric Mansoux i Marloes de Valk, «el programari és l’obra i el seu codi és una part integral del mateix» (Mansoux i de Valk, 2008, pàg. 6). Per tant, cal que el codi no depengui d’una empresa que facilita l’accés al mateix per mitjà de llicències de programari, sinó que sigui lliure i gratuït. Aquesta és la premissa del programari de codi obert, també denominat FLOSS (Free/Lliure/Open Source Software), que aporta nombrosos avantatges als creadors. Mansoux i de Valk resumeixen els avantatges d’emprar el FLOSS en projectes creatius de la manera següent:

• El programari lliure compta amb quatre llibertats: la llibertat d’usar el programari amb qualsevol objectiu, la llibertat d’estudiar i modificar el codi font, la llibertat de compartir i redistribuir el programari i, finalment, la llibertat de millorar el programari i publicar una versió pròpia.
• El programari lliure posa en contacte els creadors amb una comunitat en què es comparteixen recursos i és possible crear noves eines combinant o modificant les ja existents.
• Quan es distribueix una creació amb programari lliure, augmenta significativament el nombre d’espectadors o usuaris potencials, i es facilita la pròpia conservació de l’obra.
• El codi és part de l’obra i, per tant, ha de ser accessible per a la seva anàlisi, de manera que es pugui comprendre millor el procés que fa possible l’obra i inspirar-se en el mateix.
• Emprar FLOSS implica una declaració d’intencions: reconeix la importància del programari en el procés creatiu i la necessitat d’alliberar-lo del control de les empreses (Mansoux i de Valk, 2008, pàg. 7-12).

Cal saber manejar els programes que empren les principals empreses i estudis de disseny, atès que facilita als estudiants accedir a llocs de treball. Però això no s’aplica als artistes, que tenen la llibertat de crear amb qualsevol eina, i també resulta útil per a qualsevol creador conèixer i saber utilitzar més eines que les comunament utilitzades en la indústria.

L’artista Pedro Soler, expert en processos artístics i director dels centres de producció de Hangar (Barcelona) i LABoral Centro de Arte y Creación Industrial (Gijón), incideix en la importància d’emprar programari lliure ja que, segons afirma:

[Un artista] es pot veure completament bloquejat per un codi que està protegit [per drets d’autor] i fora del seu abast. […] El programari [lliure] permet passar del mode de solament lectura al de llegir i escriure.

A. Mansoux, M. de Valk (ed.) (2008). FLOSS+ART (pàg. 14). Poitiers: GOTO10.

Això s’aplica a tot tipus de creadors i es pot donar de moltes maneres. Un programari propietari pot deixar de ser compatible amb determinats dispositius o sistemes operatius (com ocorre amb Adobe Flash) i, fins i tot, amb versions anteriors del mateix producte, pot resultar excessivament car, pot presentar fallades de seguretat que comprometin un projecte, fa dependre els usuaris del seu propi calendari de desenvolupament i, finalment, com hem comentat, limita les possibilitats de creació a les funcions que s’han introduït al programari i no sempre aconsegueixen cobrir les necessitats dels creadors.

En l’actualitat, un nombre creixent d’artistes i dissenyadors desenvolupen els seus projectes amb aquestes eines, que tenen a la seva base la filosofia de codi obert i no podrien existir sense les aportacions d’una extensa comunitat d’usuaris. Segons afirmen Casey Reas i Ben Fry (creadors de Processing):

Probablement, Processing no existiria sense les seves connexions amb el programari de codi obert. Usar projectes existents de codi obert com a guia, a més de per a importants components de programari, ha fet possible que el projecte es desenvolupi en menys temps i sense un gran equip de programadors.

C. Reas, B. Fry (2007). Processing: a programming handbook for visual designers and artists. Cambridge/Londres: The MIT Press.

Aquesta comunitat es converteix, al seu torn, en una de les raons apuntades per Mansoux i de Valk per emprar FLOSS, ja que els creadors no han d’elaborar els seus projectes en solitari, sinó que es nodreixen de les aportacions d’altres i compten tant amb les llibreries de codi com amb els fòrums i espais d’intercanvi en què poden resoldre els problemes que plantegi el projecte o iniciar col·laboracions.

El 2015, amb motiu d’una retrospectiva de la seva obra al MUAC de Mèxic DF, l’artista Rafael Lozano-Hemmer va decidir distribuir el codi font i els esquemes de les 42 peces exposades en una memòria USB. Aquesta iniciativa se suma al compte que l’estudi de l’artista manté en el repositori GitHub, en què es pot accedir als programes creats per a alguns dels seus projectes artístics. Pel que fa a la lliure distribució d’aquests recursos, Lozano-Hemmer afirma el següent:

Volem que el programari i els mètodes es basin més en el diàleg, siguin menys exclusius i més oberts, més virals. Si els meus servidors es bloquegen i cap museu no té còpies de seguretat, la meva obra seguirà estant present en les bifurcacions de dotzenes o centenars de projectes que altres artistes-programadors hauran desenvolupat usant el codi font creat en el meu estudi. Contagiar amb el nostre codi els projectes futurs és la nostra nova estratègia de conservació.

R. Lozano-Hemmer (2015, novembre). «Best practices for conservation of media art from an artist’s perspective». GitHub [en línia]. <https://github.com/antimodular/Best-practices-for-conservation-of-media-art>

L’artista coincideix amb els principis expressats per Mansoux i de Valk, tant en l’aspecte de la conservació com en el fet fonamental que «el programari és l’obra» i, per tant, ha de ser creat amb eines que no depenguin d’empreses que el puguin fer econòmicament inaccessible, incompatible amb determinats sistemes o simplement obsolet. Però a més, aquest programari que dona forma a l’obra ha de ser compartit, no solament amb la finalitat d’assegurar la seva continuïtat, sinó també per a nodrir els projectes futurs. De la mateixa manera que les obres d’art i els objectes de disseny han inspirat la generació següent d’artistes i dissenyadors, el programari de codi obert facilita el desenvolupament de la creativitat i la innovació en l’ús de les noves tecnologies.