4.1. Segle XX: bases de l’art computacional
4.1.8. Festivals internacionals
El 1989, la World Wide Web (WWW), dissenyada per Tim Berners-Lee, feia els seus primers passos. L’accés a internet propiciava, entre d’altres coses, la creació de fòrums sobre art i disseny. Era un sistema excel·lent per a compartir i debatre coneixements sobre l’art computacional.
Es complementava la important tasca d’altres fòrums internacionals, com l’Ars Electronica, esdeveniment que se celebra des de 1979 a Linz (Àustria). El prestigiós festival, considerat un dels més influents del món, presenta cada tardor les propostes més innovadores relacionades amb l’art, la tecnologia i la societat. Des de 1987, atorga el premi més important en media art: el Prix Ars Electronica. També organitza exposicions a la seva seu, l’Ars Alectronica Center, on s’exhibeixen tant clàssics de l’art computacional com les noves tendències.
Als Estats Units d’Amèrica, l’ACM SIGGRAPH es va configurar el 1974 com un petit grup de suport per a donar a conèixer les noves disciplines generades després de la incursió dels ordinadors en la nostra societat. Les seves activitats se centren en la seva conferència anual internacional d’infografia (computació gràfica), però també s’ha hagut de diversificar al llarg dels anys: ha comissariat i desenvolupat diverses exhibicions, formant nous creadors i apostant per la col·laboració per al desenvolupament de gràfics computacionals i tècniques interactives.
Des de 1988, se celebra la Transmediale, festival d’art i cultura digital de Berlín. En els seus inicis es va donar a conèixer com a VideoFilmFest, esdeveniment patrocinat per la Berlinale. Els seus canvis en la línia de treball (des del vídeo, passant pel multimèdia o el software art) reflecteixen l’evolució de la tecnologia i la seva repercussió en la nostra societat.
Els tres esdeveniments són pioners en el seu camp. En els seus inicis van ser àgores de la creació relacionada amb els ordinadors, però en l’actualitat competeixen amb molts altres disseminats per tot el món: des del Sònar al MUTEK, passant per ZERO. En tot cas, cal reconèixer el seu mèrit a l’hora d’impulsar tant el desenvolupament com el reconeixement de les noves metodologies i estètiques a les acaballes del segle XX.