4. Art computacional i interactiu

4.2. Net.art

4.2.4. Conseqüències de l’11-S en la creació digital

El dimarts 11 de setembre de 2001, dinou membres d’Al-Qaeda van segrestar quatre avions de passatgers per a atemptar contra quatre punts clau de l’economia i la política nord-americanes. Per primera vegada des de 1812, els Estats Units d’Amèrica patien un atac al seu propi territori. Més que l’impacte produït per l’elevat nombre de morts, el món va quedar esglaiat, atès que va presenciar els fets «en directe» per mitjà de la televisió. Durant hores, la CNN va emetre reiteradament les imatges dels atacs terroristes, de la caiguda dels dos edificis i del dispositiu d’emergència seguint les mateixes pautes televisives utilitzades en la guerra del Golf (1990-1991).

Aquelles imatges, que van donar la volta al món, formen part d’una obra de net.art de l’artista d’origen alemany Wolfgang Staehle. Cinc dies abans havia inaugurat la mostra «2001» a la Postmasters Gallery, per la qual havia concebut «Untitled 2001», una instal·lació basada en la projecció continua de les imatges registrades per tres càmeres web dirigides cap a sengles paisatges característics de la ciutat dels gratacels, que incloïa la vista de Manhattan coronada per les Torres Bessones. La càmera web va capturar les imatges de l’atemptat, les va projectar a la galeria i les va emmagatzemar en el disc dur de l’ordinador. El que havia estat projectat com una instal·lació d’una bellesa estètica rellevant, es va transformar en un important document històric de marcat caràcter poètic (Uncovering Ctrl, 2011a).

La resposta internacional inicial contra els atacs va ser ràpida i unànime. La comunitat artística es va cohesionar immediatament per a condemnar els fets i va aprofitar les possibilitats de comunicació de la xarxa: precipitadament, es van publicar pàgines d’homenatge i reflexió sobre l’ocorregut. Rhizome –una de les organitzacions més actives del moment– homenatjava des del dia 12 l’escultor Michael Richards, víctima de l’atac en una de les torres. De seguida, van sorgir treballs de marcat caràcter intimista en què afloraven sentiments subjectius creats en les jornades immediatament posteriors als atacs. Bona part relacionava els atemptats amb determinats fets històrics o amb desgraciades vivències personals, tal com succeeix a September 11th, d’Eryk Salvaggio, obra que reformula en caràcters ASCII el xoc de l’avió contra la Torre Sud. Vint pàgines web reprodueixen la seqüència amb la llista oficial de morts.

Els net.artistes novaiorquesos van ser els primers que van adoptar una postura franca davant les conseqüències del desastre. Andy Deck va plantejar amb franquesa i valentia si els atemptats eren fruit de la bel·ligerant política del seu país a War Without Winners, publicada una setmana després dels atemptats. Hans Bernhard, antic membre del col·lectiu Etoy, va oferir el seu punt de vista a Attack on Democrazy. En tots dos casos, la passió i la sensibilitat donen pas a anàlisis més profundes sobre la implicació directa de l’Estat en la transformació i la devaluació de la seva imatge després de la intervenció a Afganistan i l’Iraq, i la seva implicació en la guerra dels Balcans.

Una de les iniciatives més arriscades va ser la proposta d’Alex Galloway. Pocs dies després dels atemptats terroristes, va llançar mitjançant el Radical Software Group (RSG) –col·lectiu internacional de net.artistes– Carnivore Project (octubre de 2011). Aquesta eina de codi obert es basa en el programari Carnivore, desenvolupat el 1999 per l’FBI i denunciat públicament pel Wall Street Journal el juliol de 2000, l’objectiu del qual era registrar els continguts dels missatges electrònics i les dades del tràfic a internet (Keenan, 2005, pàg. 73-75).

Carnivore Project detecta sense ser detectat els blocs d’informació que componen els missatges de correu rebuts i enviats, els textos i imatges enviats per mitjà d’internet i les pàgines web visitades pels usuaris. […] RSG empra les dades com a matèria primera per a les interfícies artístiques.

Tribe, R. Jana, U. Grosenick (2006). Arte y nuevas tecnologías (pàg. 78-79). Colònia: Taschen.

Entre els treballs aportats inicialment, destaquem el projecte World Wall Painters d’Àrea3, col·lectiu ja desaparegut d’artistes residents a Barcelona. Amb la mateixa ironia que Jasper Johns va posar en la seva bandera, els usuaris-pintors digitals del projecte dibuixaven sense descans les dels països a què pertanyen, detall descobert per mitjà de les direccions IP de l’ordinador que van utilitzar. El resultat és un collage que apunta a la utopia democràtica d’internet i a la realitat encara vigent de l’accés a la informació i les noves tecnologies.

Aproximadament un mes després dels atacs, EUA, juntament amb una coalició internacional, van envair Afganistan. El gran desplegament va tornar a ser focus de crítiques dels artistes computacionals internacionals. Alguns net.artistes van recórrer als mecanismes dels jocs de guerra, el major èxit de la indústria dels videojocs, per a ironitzar sobre el seu missatge i deixar al descobert les fallades d’una societat tecnificada basada en la violència i la hipocresia (Bosco, 2001).