4. Art computacional i interactiu

4.5. L’interactor: noves relacions davant la creació digital. Quan el real i el virtual s’entremesclen

4.5.3. Noves línies narratives

El gran avenç en les metodologies i tècniques de disseny d’experiències d’usuari (UXD) han aconseguit obtenir millors resultats progressivament. Moltes vegades a costa de l’estandardització dels productes i serveis, encara que esporàdicament la innovació i la creativitat ofereix interessants línies de treball, tant alternatiu com comercial. Pensem, per exemple, una de les categories del prestigiós premi de fotoperiodisme World Press Photo, organitzat per la Fundació Photographic Social Vision, que premia des de 2011 els millors treballs de periodisme de recerca en la secció Narrativa Digital, en què hi ha peces tant en format documental com interactiu. Habitualment, el webdoc ha implementat apartats de participació:

[…] on els usuaris podien afegir comentaris o aportar continguts al projecte. Un clar exemple és A Short History of the Highrise, en què es poden consultar fotografies pujades pels lectors. És un treball dirigit per Katerina Cizek que explora la història i l’evolució dels blocs de pisos i les seves comunitats.

C. Sora (2014, 4 de juny). «Webdocs por el cambio social» [en línia]. CCCBLab (blog). [Data de consulta: 19 de juny de 2019]. http://lab.cccb.org/es/webdocs-por-el-cambio-social/.

Encara que pugui semblar un retorn al començament d’internet, més en concret a obres com ara My Boyfriend Came Back From The War, de Lialina, o The World‘s First Collaborative Sentence, de Davis, la no linealitat i la fragmentació d’aquells projectes en què es requeria la implicació activa del lector-usuari han derivat a obres experimentals més extenses i complexes. D’aquelles peces poètiques inicials, en què la navegació es produïa amb un simple clic, s’ha evolucionat per convertir-se en treballs aparentment senzills, de vegades, però, amb una càrrega conceptual intensa, tal com succeeix a 18 Cadence, Plug & Play o BLA BLA.

18 Cadence (2013), d’Aaron Reed, és un storytelling experimental. Proposa a l’usuari recrear la història d’un habitatge construït el 1901 partint dels fragments relatius a tot el viscut en aquest: els seus habitants, les seves històries, els seus secrets o els seus somnis inciten a reinterpretar l’esdevingut allí, el relat oficial partint de frases o paraules retallades dels textos.

Plug & Play (2015) és un curt interactiu de playables (Michael Frei i Mario von Rickenbach) que amb el temps ha evolucionat fins a materialitzar-se en un joc per a dispositius digitals que permet explicar la sexualitat, la reproducció o l’amor mitjançant curioses il·lustracions en blanc i negre de personatges antropomorfs.

BLA BLA (2011), projecte dirigit per Vincent Morisett, és una proposta narrativa en què l’interactor ha de «desaprendre» tot el coneixement adquirit en la seva experiència com a usuari per a poder avançar al llarg dels sis capítols que conformen la història (vegeu vídeo). La seva aparença infantil, igual que en el projecte anterior, amaga una experiència apassionant per a tots els públics.

També es reprenen experiències que evoquen Love Letters, projecte algorítmic creat pel britànic Christopher Strachey, el 1953, per a escriure automàticament cartes d’amor (Simanowski, 2011, pàg. 94). En propostes com The Bible Scribe (2007), del col·lectiu Robotlab, és un robot industrial el que realitza les tasques d’escrivà: reprodueix sense descans la Bíblia en diversos idiomes i en cal·ligrafies clàssiques. En l’edició de «Kosmopolis 2019», el poeta Josep Pedrals es va enfrontar en una batalla poètica a la intel·ligència artificial desenvolupada pel robot Taller Estampa, que prèviament havia après a compondre com l’escriptor llegint tots els seus sonets. No obstant això, en el combat en directe, puntuat per un jurat i pel públic, va guanyar la improvisació del creador humà.