4.4. Art interactiu
4.4.1. Orígens de l’art interactiu
Al començament del segle XX, les avantguardes artístiques van potenciar noves formes d’expressió, en què es requeria la interacció de l’espectador. El seu paper, per tant, deixava de ser contemplatiu i creava noves relacions dels subjectes amb les obres, situació que s’intensificaria al llarg dels anys:
- Des dels postulats dadaistes, s’enalteix l’espectador i es convida al fet que toquin les obres.
- En algunes propostes, com succeeix en els mòbils de Calder, s’inclouen engranatges, molles o rodes.
- En la interactivitat mecànica de les obres cinètiques s’implementen elements com ara motors o interruptors, tal com succeeix en les peces de Duchamp o Moholy-Naghy esmentades en l’apartat «Canvi de cicle: creació en l’era del big data».
- Els futuristes fora de l’art convencional opten per experimentar fora de l’art convencional.
- L’op art juga amb les il·lusions òptiques: l’espectador ha de participar activament desplaçant-se o movent-se davant l’obra.
- Les propostes multidisciplinàries de participació per part de l’audiència de Fluxus, l’evolució dels happenings i la performance de les dècades de 1960 i 1970.
Aquests moviments obren el camí que ajudarà l’art computacional a obrir des dels seus inicis noves línies de recerca relacionades amb la interactivitat.
L’art interactiu concentra […] la seva atenció en l’observació del comportament (o patrons de comportament) de la persona que interactua. El públic passa de ser observador a ser observat, de ser un espectador a ser un usuari. En aquesta interacció, el desplaçament (ha de ser pres) […] com una possibilitat que amplia el radi d’acció dels participants.
G. Zalamea (2007). Arte y localidad: Modelos para desarmar (pàg. 313). Bogotà: Universidad Nacional de Colombia.
L’obra crea unes condicions bàsiques per al seu funcionament, però és l’acció de l’espectador la que proporcionarà un resultat únic cada vegada.
P. Waelder (2008). Arte interactivo: nuevas estrategias en la relación dialógica entre el espectador y la obra de arte (memòria de recerca, pàg. 12). Palma de Mallorca: Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts Universitat de les Illes Balears. https://docplayer.es/17020515-Arte-interactivo-nuevas-estrategias-en-la-relacion-dialogica-entre-el-espectador-y-la-obra-de-arte-memoria-de-investigacion-autor-pau-waelder-laso.html.
El concepte ja s’albirava en textos com El arte como experiencia (1934), de John Dewey, en què advoca per valorar la contemplació no passiva. El mateix Duchamp declara el 1957 que l’espectador és qui posa «l’obra en contacte amb el món» dins de l’acte creatiu (Shanken, 2013, pàg. 44). Però és Umberto Eco, a Obra abierta (1967), el que fa referència a composicions musicals que poden ser «acabades» pels intèrprets, i assenyala, dins de les mateixes, un grup a què denomina «obres en moviment» capaç d’adoptar diverses estructures no previstes ni dissenyades amb antelació (Eco, 1992).
Monument a la III Internacional
L’arquitecte constructivista Vladimir Tatlin va proposar el Monument a la III Internacional (1919-1920), una estructura en espiral de gairebé 400 metres d’altura en què es representaven tres nivells d’informació mitjançant un cub, una piràmide i un cilindre que rotaven a diferent velocitat. Evidentment, el projecte mai no es va poder dur a terme, però exemplifica la intersecció entre l’arquitectura, l’art i la tecnologia de l’època.
A continuació podeu veure el vídeo que mostra la reproducció de la maqueta:
18 Happenings in 6 parts
A la Reuben Gallery de Nova York, Kaprow va invitar els convidats a participar en un happening que canviaria radicalment la història de l’art performatiu. Els assistents havien de realitzar certs moviments a cadascuna de les àrees del recorregut durant un temps determinat, accions que eren dirigides mitjançant sons.