Avui dia resulta evident que el programari exerceix un paper fonamental en tots els aspectes de la nostra societat i, en particular, afecta els processos creatius d’artistes i dissenyadors. A partir de la popularització dels ordinadors personals s’ha produït una autèntica revolució en l’accés a eines de creació en un ampli ventall de disciplines que inclouen el disseny gràfic, el disseny de producte, l’arquitectura, les arts plàstiques i multimèdia.
El programari creat per una sèrie de grans empreses domina actualment el panorama professional en aquestes disciplines facilitant el treball dels creadors, però també determinant el que poden fer. Buscant anar més enllà de les possibilitats del programari comercial, alguns dissenyadors i artistes han desenvolupat els seus propis entorns de programació que, al seu torn, faciliten a altres creadors treballar directament amb codi. Això permet a cada creador desenvolupar les seves pròpies eines en funció de les necessitats de cada projecte i, també, compartir-les amb uns altres. L’ús de programari de codi obert no solament els permet accedir a noves possibilitats de creació, sinó que integra el seu treball en les aportacions de tota una comunitat de creadors i facilita la conservació futura dels seus projectes, atès que el codi de què estan fets no és propietat d’una única empresa ni està limitat a la progressiva obsolescència dels formats i les versions dels programes comercials.
Més enllà de les pròpies eines, les possibilitats que introdueix la computació en l’art i el disseny introdueixen profundes transformacions en el paper de l’artista o dissenyador i en la relació entre el producte creat i els seus usuaris.
Tant el disseny paramètric com l’art basat en instruccions determinen un procés de creació destinat no a un producte final, sinó a establir un sistema que permet desenvolupar múltiples solucions i adaptar-se a un conjunt de variables.
D’altra banda, la computació evolutiva permet generar aquestes solucions de forma automàtica, per mitjà d’una sèrie d’algorismes inspirats en els sistemes naturals. En aquest cas, l’artista o dissenyador es converteix en un selector que decideix, entre un ampli ventall de propostes, quin prototip subministrat per la màquina resulta més adequat i si aquest és el producte final o se sotmetrà a posteriors transformacions.
En el futur de l’art i el disseny assistits per ordinador emergeix la influència de les tecnologies d’intel·ligència artificial, que aporta noves possibilitats i, alhora, planteja importants reptes que redefineixen el rol del creador i la naturalesa de l’usuari, ja no com a individu sinó com a agent integrat en un sistema a què aporta informació i de què es beneficia. En aquest recurs s’exposen i analitzen totes aquestes implicacions de la computació en l’art i el disseny, alhora que planteja la qüestió següent: han de saber programar els artistes i dissenyadors?
Objectius
Una vegada treballat i estudiat aquest recurs didàctic, els estudiants han d’haver aconseguit els objectius següents:
- Conèixer el paper del programari en la nostra societat i la seva dimensió cultural.
- Entendre el control que exerceix el programari en la creació amb mitjans digitals, i també els avantatges de treballar amb programari de codi obert.
- Explorar les diferents eines de programació creativa i saber diferenciar quina eina és més adequada per a cada projecte.
- Reconèixer els principis i les implicacions del disseny paramètric.
- Descriure les aportacions del disseny generatiu i citar alguns exemples d’eines i productes creats amb processos de computació evolutiva.
- Valorar les implicacions de l’ús de les tecnologies d’intel·ligència artificial en el paper dels dissenyadors i els nous models d’interacció entre l’usuari i la màquina.
- Argumentar les raons per les quals els dissenyadors haurien de saber programar, o no.