1.4. El mercat de l’art
En el mercat de l’art els productors (artistes), distribuïdors (galeries, cases de subhastes) i consumidors (col·leccionistes privats o corporatius, museus estatals o privats, fundacions) comercien amb obres d’art: compren i venen les obres, les donen a conèixer a través d’exposicions públiques, visites privades o bé a través dels seus canals en línia.
És important assenyalar que el mercat de l’art, anàlogament a l’evolució del capitalisme global, s’ha vist afectat per un canvi radical des dels anys noranta, quan es va passar
«[…] d’un model a una escala manejable formada per escenes locals […] cap a una indústria connectada globalment i consagrada a la producció de visualitat i sentit […] L’estructura de venda minorista en el mercat d’art va ser reemplaçada per una tendència a establir empreses de gran escala (amb múltiples branques i sucursals) i conglomerats de galeries.»
Les seves dinàmiques segueixen el mateix desenvolupament de l’economia contemporània en la qual the winner takes it all, és a dir «els millors» o els agents amb més mitjans,
«són capaços d’obtenir els retorns més grans, i deixen la resta en posicions merament residuals.»
El mercat es divideix en:
- Mercat primari: quan l’obra es ven per primera vegada després de la seva primera exposició pública, provenint directament de l’estudi de l’artista.
- Mercat secundari: quan l’obra es torna a vendre havent estat adquirida anteriorment com a mínim una vegada.
Les galeries gestionen la demanda i l’oferta de la gairebé totalitat del mercat primari. L’artista pot triar vendre les seves obres directament des de l’estudi, o bé a través d’un intermediari, com són les galeries o els assessors artístics. La incertesa que caracteritza el mercat primari es deu a l’absència gairebé completa de reconeixement de les obres que es presenten al públic per primera vegada, moltes vegades d’artistes joves o amb escàs recorregut. En aquest escenari, els esforços del venedor es concentren a donar a conèixer i proposar exposicions a museus i comissaris independents per construir un sòlid recorregut per a l’artista i, paral·lelament, tractar de vendre les seves obres a col·leccionistes. Per aconseguir-ho, les relacions que artista i galerista estableixen amb tots els altres agents del sector de les arts són fonamentals: crítics, comissaris independents, historiadors de l’art, museus i fundacions seran informats i exhortats perquè parin esment a les obres de l’artista que la galeria proposa i valora.
A diferència del mercat secundari, on els preus de rematades i els volums de vendes estan molt publicitats, el mercat primari sempre ha estat opac a l’hora de revelar els seus preus i el volum del seu negoci. Així i tot, les facturacions de les galeries com a pimes són de domini públic i, d’altra banda, en visitar una exposició en una galeria podem preguntar per la llista de preus, normalment a disposició del públic.
El mercat secundari està dominat per les cases de subhastes i, en un segon pla, per galeristes i marxants que compren i venen obres a col·leccionistes, a altres marxants i a subhastes. La relació directa amb els artistes desapareix en aquesta mena de transaccions; d’altra banda, el coneixement i l’experiència requerits són més específics i delicats. De manera anàloga, el volum dels diners que circula és més gran, però el nombre de transaccions (operacions de compravenda) és molt menor respecte al mercat primari.