1.5. Agents protagonistes del sector privat de l'art
1.5.5. Els finançadors
Els suports econòmics a la creació poden atorgar-se des de l’Estat per mitjà de les seves administracions públiques, nacionals o regionals, o bé gràcies a patrocinadors i empreses privades i mecenes. Les administracions públiques poden subvencionar les arts visuals de manera directa, per mitjà de diners anuals que provenen de les arques públiques o gràcies a ajudes periòdiques o extraordinàries a les quals accedeixen els actors privats que compleixin amb els requisits, que podem definir com a subvencions.
D’altra banda, l’Estat pot finançar de manera indirecta a través d’exempcions fiscals, com és el cas dels museus nord-americans, que en la seva immensa majoria són privats, però aprofiten els beneficis fiscals que l’Estat posa a la seva disposició. Per posar un exemple freqüent: si un particular o una empresa dona obres o diners a una institució cultural, pot deduir una part significativa o la totalitat d’aquesta donació dels impostos que de tota manera hauria de pagar. És obvi que és més atractiu per un agent privat finançar la cultura que simplement pagar a Hisenda, i amb això guanyar cert prestigi social que li atorga ser «patró» de les arts (Artsy, 2016).