2.2. Agents destacats del sector privat espanyol
2.2.8. Les associacions
La iniciativa d’associar-se i fer accions conjuntes entre professionals del sector, en diversos àmbits i amb diverses finalitats, neix sempre en moments de dificultat real. Associant-se es busca reivindicar, fent front comú, els interessos d’un gremi específic o d’un col·lectiu professional, dinamitzant així el sector, professionalitzant-lo i, sobretot, constituint-se com a interlocutor acreditat i amb un suport oficial enfront de les institucions públiques a les quals, en la immensa majoria dels casos, se sol·liciten ajudes, reconeixements, drets, consideració, etc.
IAC
L’Instituto de Arte Contemporáneo és una associació independent de referència en el panorama de l’art contemporani espanyol. Les seves línies d’actuació són clares i la seva tasca és reconeguda tant en la difusió de l’art contemporani com en:
«la defensa dels interessos professionals comuns dels qui la constitueixen i en general el foment i la promoció de l’art contemporani a Espanya.»
Com el mateix IAC es defineix:
«L’Instituto de Arte Contemporáneo (IAC) és una associació independent de professionals dedicats a l’art actual que, més enllà dels interessos gremials particulars, pretén beneficiar el conjunt de la comunitat artística. L’IAC desenvolupa iniciatives amb la finalitat d’afavorir la millora i el perfeccionament de la nostra xarxa institucional dedicada a l’art contemporani, per vetllar per la progressiva implantació de bones pràctiques i impulsar una nova percepció social de l’art espanyol actual.»
Es tracta d’una iniciativa lloable i amb premisses summament interessants. Cal sospesar la seva efectivitat real, però això no resta contundència a les seves reivindicacions. Val la pena mirar amb deteniment els objectius que es proposa com a associació a la seva pàgina web.
Consorcis de galeries
Les galeries s’han anat associant progressivament per recolzar-se i tenir una veu comuna a l’hora de dialogar amb les administracions públiques; però també per donar respostes a problemes comuns, organitzar premis, esdeveniments una o dues vegades l’any, reclamar subvencions, assessorar els socis en relació amb qüestions jurídiques o d’importació/exportació de béns culturals, per plantejar estratègies comunes i enfortir la presència de les galeries en els mitjans de comunicació i en la societat civil. Exemples d’aquests consorcis són Arte Madrid o ArtBarcelona, que agrupen galeries de les corresponents ciutats.
Entre les funcions més destacades de les associacions de galeries, hi ha l’organització dels esdeveniments relacionats amb el llançament de la temporada galerística, que normalment se celebra al setembre. Aquest és el cas de l’associació Arte Madrid, que cada any organitza Apertura, el gran moment inaugural de la temporada, amb una sèrie de celebracions i esdeveniments que acompanyen les inauguracions al públic de les noves exposicions a les galeries. Aquesta tipologia, coneguda com Gallery Weekend, s’ha estès internacionalment des de l’exemple pioner de Berlín. Les galeries d’una ciutat coordinen les inauguracions i proposen esdeveniments en un mateix cap de setmana per atreure així tant un públic professional internacional com el públic local. A Barcelona està assentat per mitjà del Barcelona Gallery Weekend, organitzat per ArtBarcelona. A València s’organitza el mateix tipus d’esdeveniment, mentre que a Palma l’associació de galeries Art Palma Contemporani organitza La nit de l’art, però també altres esdeveniments que coordinen en un atractiu macroesdeveniment les propostes de les galeries, com l’Art Palma Brunch.
Sens dubte, l’associacionisme és un tema incipient, però que amb la pràctica del diàleg i la coordinació té moltíssim potencial per produir beneficis comuns, tant per l’àmbit professional com per al públic en general.
Associacions d’artistes
Hi ha nombroses associacions d’artistes, organitzades de manera territorial, dedicades a defensar els seus drets i reivindicar el seu paper fonamental en el sector. Aquestes associacions professionals es posicionen com a interlocutores entre els productors i les administracions públiques, així com els agents privats (galeries, fundacions), amb l’objectiu principal de promoure les bones pràctiques en el sector, treballar per la millora de la situació econòmica i social dels artistes i defensar els seus drets materials i morals. En aquest sentit, han desenvolupat nombrosos documents de bones pràctiques, propostes d’estatuts, models de contractes, etc., que solen ser accessibles a les seves pàgines web. No obstant això, és difícil constituir un front cohesionat i prou fort per part de les associacions d’artistes, per la qual cosa és necessari continuar enfortint l’adhesió a aquestes organitzacions.
A Espanya, la Unión de Artistas Contemporáneos de España (UNIÓN_AC) agrupa les diverses associacions d’artistes existents en el territori. D’entre aquestes, cal destacar la tasca organitzativa, activista i comunicativa de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC).
Associació de col·leccionistes
L’associació de col·leccionistes 9915 té com a objectiu defensar els interessos dels compradors i proporcionar-los assessorament legal i altres consells que facilitin les seves adquisicions i el manteniment de la seva col·lecció. Aquesta associació té a més una destacada voluntat de donar a conèixer i fomentar el col·leccionisme mitjançant conferències, debats i xerrades relacionades amb la seva activitat i impartides per professionals del sector.
És possible l’associacionisme? Contra la polarització i elogi de la diferència
El sistema de les arts visuals, de manera anàloga al sistema socioeconòmic global al qual pertany, pateix una aguda polarització, cada vegada més pronunciada, cada vegada menys sostenible. Enfront dels pocs que gaudeixen d’un imparable creixement, els que són o s’acosten a l’1 % de la piràmide, la majoria sobreviu o malviu en condicions cada vegada més precàries. Per aquest motiu l’associacionisme en el sector privat pot ser una proposta pertinent per tractar de distribuir recursos, articular propostes comunes, obrir un fructífer diàleg amb el sector públic i el tercer sector, o organitzar un esperit solidari i coordinar una col·laboració efectiva que respongui a les complexes exigències dels artistes que permeti arribar a un públic cada dia més ampli, preparat i exigent. L’associacionisme permet unir forces alhora que manté l’enorme varietat de propostes que caracteritzen aquest sector.