3.4. El valor de l'art i dels seus treballadors
3.4.1. Introducció
La crítica alemanya Isabelle Graw, en el seu assaig ¿Cuánto vale el arte? (2015), apunta que l’art és, sens dubte, una mercaderia, en tant que circula en un mercat, encara que es tracta d’una mercaderia especial, diferent de totes les altres. Per a atribuir-li un valor quantificable (el seu preu) i perquè aquest sigui objectiu o, com a mínim, justificable, es requereix tenir en consideració alhora dos aspectes molt allunyats entre si: valor de mercat i valor simbòlic.
Una instal·lació de 1974 de l’artista nord-americà Michael Asher explora aquesta relació. Asher, en la seva primera exposició individual a la Claire Copley Gallery, planteja una intervenció en la qual no presenta cap objecte, simplement elimina les parets que divideixen l’espai expositiu del despatx i del magatzem de la galeria, és a dir, elimina la separació física entre l’espai destinat al públic i l’espai per als «professionals». El resultat és un ambient unificat en el qual el públic pot veure i escoltar la part de la galeria en la qual es gestionen les vendes i es desenvolupen relacions que habitualment romanen ocultes. L’espai expositiu manté així una continuïtat amb el magatzem i el despatx del galerista. Convé tenir present la proposta d’Asher per entendre, d’una banda, la funció de les galeries (que aquí estem usant com a cas exemplar de la petita empresa típica i més difosa en el sector privat) en tota la seva complexitat i, d’una altra, la dialèctica entre valor simbòlic i valor de mercat.