2. El sector privat de l'art a Espanya

2.2. Agents destacats del sector privat espanyol

2.2.6. Les subhastes

Les subhastes lideren el mercat secundari. Normalment, no s’ocupen només de comercialitzar el patrimoni artístic, sinó de tots els béns, diguem, relacionats amb el luxe, aquells béns materials que poden ser objectes de col·leccions o desitjos adquisitius, del vi als cotxes, dels atuells als mobles, de catifes a l’art contemporani. Encara que les subhastes d’arts decoratives i de pintura solen ser els esdeveniments més concorreguts.

Aquestes institucions privades s’ocupen de tornar a vendre el que ja havia entrat en el mercat, s’havia adquirit i que ara el comprador (un col·leccionista o els seus hereus, en la seva majoria) vol tornar a vendre a canvi de diners. Les subhastes organitzen llavors una petita exposició en les setmanes anteriors a l’esdeveniment on mostren els productes que se subhastaran, els anomenats lots, que finalment se subhasten en un dia i hora convinguts, en directe, presencialment o telemàtica, i que s’adjudiquen al millor postor. Sobre les vendes s’aplica un IVA i la casa de subhasta s’emporta un percentatge per la seva tasca de mediació comercial.

D’acord amb l’informe de Clare McAndrew al qual ja ens hem referit (McAndrew, 2013), les subhastes a Espanya constitueixen un 25 % del mercat de l’art. Provoca certa preocupació el baix preu que aconsegueixen les obres subhastades d’artistes nacionals establerts. Es tracta d’un símptoma no només d’un mercat feble, sinó també d’una difícil patrimonialització i valorització dels artistes establerts (per exemple, amb una o dues retrospectives en els principals museus nacionals), la qual cosa fa preveure que els artistes de carrera mitjana actuals tindran una destinació similar si depenen solament del mercat intern. Aquest sol ser un indicador, encara que evidentment hi ha molts altres factors que s’han de tenir en compte.

Hem d’esmentar a Ansorena, Alcalá, Balclis, Segre i Fernando Durán, entre altres, com a exemples de cases de subhastes espanyoles. Però n’hi ha moltes d’altres a Espanya, establertes no només a Madrid, Barcelona o Bilbao.