3. La professionalització en el sector privat espanyol

3.3. La precarietat

3.3.2. Existeix un fora del mercat?

Si bé el sector privat de les arts visuals manté una estreta relació amb l’economia de la qual participa activament, el seu interès supera amb escreix aquest aspecte i planteja una relació decisiva amb la cultura. Sembla adequat considerar el sector de les arts visuals com el lloc idoni per qüestionar precisament l’omnipresència i omnipotència del mercat. La pràctica artística és un àmbit eficaç per evidenciar el que escapa entre les malles de la xarxa totalitzant del capitalisme global, un lloc de resistència (Baravalle, 2020) en el qual plantejar relats alternatius a la doctrina dominant, encara que és evident que

«tota societat s’organitza en institucions […], organismes vius que tenen una resistència al canvi.»

Borja-Villel (2016, pàg. 34).

El mercat de l’art és elitista perquè és un mercat específic i molt competitiu dins del sistema capitalista, les diferents branques del qual mai s’han caracteritzat per defensar la democràcia. Les obres d’art són úniques; per tant, certa exclusivitat és simptomàtica de l’interès que desperten. D’altra banda, les galeries ofereixen exposicions de manera gratuïta; la missió de les galeries és obrir mercat a través d’una difusió a tots els nivells dels projectes dels seus artistes, per la qual cosa la proximitat és funcional per la seva cerca de nous clients. Contràriament a col·leccionistes de l’1 % com Kenneth Griffin, existeixen molts col·leccionistes apassionats i anònims seguint el llegat dels ara cèlebres Dorothy i Herb Vogel. L’actitud d’aquesta parella novaiorquesa és alguna cosa més que l’excepció que confirma la regla.

Quan hem titulat aquest paràgraf amb la pregunta (retòrica) de si existeix un «fora» al mercat, deixàvem entreveure una resposta negativa. Negativa no només en relació amb el món de l’art: el mercat engoleix tots els aspectes de la vida humana. Les professions i les ocupacions que trobem en aquest context, sobretot en el sector privat, es corresponen perfectament amb les seves lògiques: violentes, desiguals, elitistes, individualistes. Encara que és fonamental no perdre de vista els punts de fuga que s’obren, també des de l’art, i que llancen llum sobre la possibilitat d’imaginar una altra manera de viure en comú. A tall d’exemple, una obra de la sèrie Frases de oro de Dora García: «L’art és per a tots però només una elit ho sap». Una afirmació contundent de la guanyadora del Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura 2021.