3.4. El valor de l'art i dels seus treballadors
3.4.2. Valor simbòlic i valor de mercat
Si pot resultar relativament fàcil comprendre el que entenem per valor de mercat, és a dir, el preu (Marx diria que és «l’expressió dinerària de la magnitud del valor»), molt més complex és explicar el que significa el valor simbòlic. Si ens detenim a descriure-ho, és perquè el concepte de valor simbòlic influeix de manera directa en les vides materials dels treballadors de l’art, en el treball immaterial, en el voluntarisme, en el seu entusiasme, en la seva precarietat, en la seva innovació, etc.
La pròpia naturalesa abstracta del valor de l’art provoca que, sovint, se’l defineixi (valgui la contradicció) com a inavaluable. Per tant, si el valor d’una obra és incalculable o inestimable, cap preu que se li assigni serà massa elevat. Aquesta peculiaritat de l’art a vegades permet que se li atorgui l’estatus de bé cultural o, més sovint, simplement un preu elevat. En la majoria dels casos els dos valors tracen trajectòries similars (un alt valor simbòlic sol coincidir amb un alt valor de mercat, per exemple, en el cas de les obres de Goya o Rembrandt). En altres ocasions, el preu elevat no troba justificació en la història de l’art, ni en exposicions a museus, ni en el favor de la crítica; conseqüentment, és possible que el seu preu, passada l’eufòria inicial del mercat, no se sostingui i sobtadament disminueixi. Per contra, també es dona el cas que el prestigi social que l’alt valor de mercat atorga sigui suficient per mantenir elevada la seva demanda i, conseqüentment, el seu preu.
L’art és una forma especial de mercaderia per diferents factors històricament determinats i per diverses raons:
- Les obres d’art són úniques o molt limitades. I estan signades perquè l’artista posseeix «el dret exclusiu de la seva pròpia manufactura» (Graw, 2015, pàg. 38).
- La durabilitat de l’obra d’art: «tota obra d’art és una aposta al futur […] el comprador paga per la potencialitat de la importància i la creació de valor futures» (Graw, 2015, pàg. 39).
- La seva autonomia estètica.
Graw precisa que
«peculiaritat del valor simbòlic és que no pot ser mesurat en termes de diners; per això, no pot ser traslladat sense problemes a categories econòmiques.»
Encara que aquesta correspondència es força perquè el
«valor de mercat està purament justificat pel seu valor simbòlic, cosa que al seu torn està carregat de conceptes idealistes […] La peculiaritat del valor simbòlic resideix en la impossibilitat de mesurar-lo.»
Encara que tot això pugui resultar contradictori i poc clar, és molt important intentar familiaritzar-se amb aquesta dialèctica entre el que és inavaluable i el valor, entre l’autonomia estètica i la materialitat del preu. Segons Pierre Bourdieu (1994), el capital simbòlic és un crèdit que només pot ser atorgat per la creença dels parells, que al seu torn són els actors del sector de les arts: museus, col·leccionistes, crítics, historiadors de l’art, artistes, curadors, etc., que parlen, estudien, exposen i aconsellen sobre la qualitat d’una obra (li atorguen cert «crèdit») i de la pràctica/recerca d’un artista (la seva carrera present i passada, però sobretot la seva potencialitat per ingressar en la història de l’art com a «valor segur»). No pot haver-hi valor de mercat que se sostingui per gaire temps sense un valor simbòlic que el justifiqui; es tracta de dues variables relativament dependents que impacten fortament l’una en l’altra (Graw, 2015, pàg. 52).
Durant les èpoques d’eufòria el valor de mercat augmenta incessantment el seu valor, però la història de l’art (el valor simbòlic) continua sent necessària per donar certa credibilitat al valor monetari que es demana per una determinada obra. Tobias Meyer, director del departament d’art contemporani de la casa de subhastes Sotheby’s, pot afirmar que les obres més cares són les millors; no obstant això, existeixen dubtes legítims sobre tal afirmació i exemples històrics que la desmenteixen.
El valor de l’art és una construcció social, però
«no qualsevol pot participar en el mateix grau del procés de generar credibilitat. Això en general involucra experts culturals com són els mateixos artistes, els art dealers, comissaris dels museus i crítics d’art que posseeixen el capital simbòlic per atorgar valor a unes obres d’art. Aquest capital simbòlic al seu torn és generat per una mescla de factors com un llarg compromís en el món de l’art, una àmplia cultura i un carisma personal.»
En altres paraules,
«d’acord amb Marx, el valor apareix en les relacions socials que tenen lloc entre les mercaderies individuals.»
El valor simbòlic té una importància fonamental per entendre el sector privat de les arts visuals i les creences que genera no podrien existir sense les relacions i concurrències dels agents que animen aquest sector, entre els quals destaquen els anomenats gatekeepers, determinats actors la influència dels quals és més rellevant que la d’uns altres. Aquests són essencialment els museus i les grans galeries i, en menor mesura, aquells crítics i comissaris que aconsegueixen una major credibilitat i consistència internacional.
És fonamental entendre aquest funcionament i la dialèctica valor simbòlic/valor de mercat perquè en la fabricació de tots dos concorren els agents culturals. La seva interacció afavoreix més o menys la subsistència i l’èxit de la gran majoria dels artistes i, moltes vegades, al voltant de l’èxit d’un artista es genera un estudi que el sosté, una galeria que ven la seva obra i un museu que la patrimonialitza. I tot aquest engranatge requereix professionals i genera ocupacions.
La peculiaritat i intangibilitat del valor simbòlic converteix aquest sector en emblemàtic del treball immaterial, amb conseqüències notables en les ocupacions que aquí es troben:
«La particularitat de la mercaderia produïda pel treball immaterial consisteix en el fet que no es destrueix l’acte de consum, sinó que amplia, transforma, crea el medi ambient ideològic i cultural del consumidor. No reprodueix la capacitat física de la força de treball, transforma el seu utilitzador.»