2.1. Abans d’entrar-hi detalladament
La performance és una pràctica eminentment efímera, de manera que els festivals i trobades d’art d’acció són els seus canals principals d’exhibició i difusió. No és fàcil tenir accés als registres de les performances fetes pels i les artistes per diverses raons. En primer lloc, perquè molts artistes són recelosos de penjar de manera oberta les seves accions, ja que la peça artística en si és l’esdeveniment, però moltes vegades també ho és el registre en vídeo, que es comercialitza després com a obra en galeries o museus. D’altra banda, encara museus i centres d’art inverteixen poc a adquirir peces de performance en comparació amb la compra d’obres d’art podríem dir més «objectual», i això fa que no sigui fàcil poder tenir accés als registres de performances, que a més impliquen una complexitat afegida per la constant digitalització de formats (de les primeres cintes de vídeo VHS o pel·lícules super-8 a l’arxiu MP4, etc.). I una altra raó menys freqüent, però que també es dona, especialment als inicis del performance art, té a veure amb el tema dels drets d’autor, de qui va filmar l’acció en cas de no haver-se fet sota el mandat del mateix artista. La poca accessibilitat a la tradició de referents fa que els congressos i les revistes especialitzades en performance puguin ser un canal important de formació, coneixement i difusió en estudis de performance, ja que aquests espais poden funcionar també com a repositoris i arxius digitals des dels quals conèixer la trajectòria d’artistes de performance.
En aquest apartat abordarem alguns d’aquests canals i circuits de difusió de la performance, no sols perquè estigueu al dia de les principals iniciatives locals i internacionals, sinó perquè us serveixin com a material de consulta i, sobretot, per a la vostra futura professionalització en cas que us interessi aquesta pràctica i decidiu presentar-vos als principals congressos o festivals de performance. Per fer-ho més fàcil d’ordenar, s’ha dividit la informació en breus fitxes per blocs: mostres i festivals, congressos, fàbriques de creació, revistes especialitzades i arxius i exposicions. Tot i que alguns dels festivals que s’enumeren ja no estan actius, s’han decidit mantenir per la seva rellevància en la genealogia històrica del performance art, però principalment perquè encara es pot consultar la informació en línia i, per tant, funcionen com a bones bases de dades en què es poden conèixer exemples de performers contemporanis.
En alguns casos, s’ha optat per barrejar categories, per exemple, quan un congrés publica una línia editorial o quan una fàbrica de creació té també un arxiu en línia del que ha anat produint als tallers i visites dels residents. En aquest cas, per no duplicar les entrades s’ha optat per especificar-lo en el mateix apartat.