4. La incorporació del vídeo en l'art d'acció

4.8. Performances multimèdia

En aquesta categoria hi trobem les performances que se serveixen de múltiples elements multimèdia en què el cos i l’acció continuen sent l’element clau al voltant del qual gira la proposta, però que destaquen per l’ús de dispositius electrònics i multimèdia, que amplifiquen les possibilitats de reflexió i joc entre presència i absència, efectes visuals, ús de cromos, 3D, etc. És el cas d’artistes com la performer Alex Murray-Leslie, component del grup de música punk feminista Chicks on the Speed, creat a Munic el 1997, i també artista, performer i docent universitària. Entre els seus projectes inicials més coneguts hi ha la seva recerca artística i performativa al voltant del peu i la sabata com a instrument musical que incorpora en els seus concerts, i performances sonores, que repten les lleis de la gravetat i els usos normatius de les parts del cos com el peu. El seu treball gira al voltant dels wearables (‘complements’) computacionals, el disseny d’instruments musicals digitals, la performance feminista, la música pop i la moda.

Figura 28. A l’esquerra, E-Shoe, A High Heeled Shoe guitar, (Chicks on Speed, Alex Murray-Leslie i Max Kibardin). A la dreta, performance de Murray
Font: imatge de l’esquerra procedent de https://codame.com/artists/alex-murray-leslie. Imatge de la dreta procedent de https://costumeagency.com/project/alexandra-murray-leslie/ (20-08-2021)

El 2013 inicien un altre projecte de recerca artística complex i de llarg recorregut sota el títol «Sleep Symphony», en col·laboració amb Melissa E. Logan. Es tracta d’un projecte sobre el somni i l’insomni que totes dues artistes van dur a terme en col·laboració amb el Departament del Son, de la Universitat de Western, Austràlia. Durant uns dies les artistes van dormir en la unitat del son i van recol·lectar dades personals dels seus bioritmes, que després van fer servir per compondre una instal·lació immersiva que barrejava espais sonors i componia una simfonia mitjançant algorismes de so i efectes visuals. En un llit gegant hi veiem projectada la imatge de les artistes dormint i una sèrie d’elements visuals que van canviant de color i forma.

El 2018 ho presenten en l’espai Gertrude Contemporary, d’Austràlia, en col·laboració amb el Festival Internacional d’Art de Melbourne i el Museu d’Art Murray Albury.

Figura 29. Instal·lació titulada «Zzzzz: Sleep, Somnambulism, Madness» (2013), que forma part del projecte «Sleep Symphony»
Font: imatge extreta de https://www.kit.ntnu.no/nb/content/zzzzz-sleep-somnambulism-madness.

En aquest projecte, l’observació clínica substitueix l’imaginari eròtic de veure algú dormir, com va fer Warhol el 1964 a la seva pel·lícula Sleep, en què durant cinc hores i vint minuts reals veiem dormir John Giorno, l’amant de Warhol. En aquest cas, no obstant això, la temporalitat s’estén a 45 minuts de registre real de les artistes dormint gràcies a les tecnologies del vídeo digital i les dades científiques recol·lectades a la clínica del son durant la residència SymbioticA del departament de la Universitat Western, Austràlia. Murray i Logan van col·laborar de manera estreta amb l’artista resident Shannon Williamson, que tenia una dilatada experiència en el laboratori d’aquesta universitat i també estava explorant sobre l’estudi dels cicles del somni i l’inconscient.

Murray-Leslie ha col·laborat estretament amb diversos projectes de la performer francesa Orlan, i aquesta influència s’aprecia en aquesta performance del somni, especialment en relació amb la idea de teatralitzar els espais mèdics, com va fer Orlan en les seves operacions de cirurgia estètica, que va fer que els cirurgians es vestissin del dissenyador Paco Rabanne. A «Sleep Symphony», Murray-Leslie i Logan van dormir en el laboratori vestides amb roba estrident i festiva mentre «performaven» adormides.

Figura 30. Murray-Leslie i Melissa Logan al Departament del Son de la Universitat de Western, Austràlia, durant la performance de recol·lecció de dades per a la seva peça «Sleep Symphony».
Font: imatge procedent de https://onthisdateinphotography.com/2019/07/09/july-9-sleepy/ (20 d’agost del 2021).

Un altre exemple és el de l’artista francès Pierrick Sorin, que des del 2006 mescla en les seves videoinstal·lacions hologrames que anomena «teatres òptics», una barreja del tradicional diorama amb nous mitjans. En la majoria dels seus treballs, hi apareix ell en miniatura fent accions absurdes, com ara caminar damunt d’un vinil performant temes recurrents, com la relació entre el món íntim i la vida diària en l’espai domèstic, com a llocs per a l’acció i la creació (la cuina, el dormitori, el jardí, etc.) i, d’altra banda, els espais de la visió, com el museu, les galeries, etc. En les seves accions fa ús de l’humor i el burlesc per aportar una crítica al sistema de l’art, es riu de la figura de l’artista i d’ell mateix, així com de la cultura de consum de masses.

Figura 31. Pierrick Sorain
Font: imatge procedent de https://arteplan.org/initiative/pierrick-sorin/ (20 d’agost del 2021).[