4. La incorporació del vídeo en l'art d'acció

4.7. Performance i videoprojeccions

Una altra possibilitat que van permetre els nous mitjans tècnics va ser la de jugar amb la projecció d’imatge sobre l’espai o els cossos dels performers, per exemple, mitjançant la projecció de diapositives o projeccions fílmiques amb què interactuaven els performers. Actualment l’avenç amb el mapping ha permès molta més sofisticació, i companyies de dansa contemporània, com Leni-Basso, la incorporen per a fer jocs d’efecte espectaculars. Un dels primers performers a incorporar les videoprojeccions en les seves accions va ser Robert Whitman, als anys seixanta, com es pot apreciar en aquest vídeo de documentació d’algunes de les seves performances (20 d’agost del 2021). Whitman va introduir el cinema i les imatges projectades en l’espai presencial de la performance, cosa que va donar una complexitat multimèdia a les seves accions a l’hora d’explorar els límits entre la il·lusió i el real, el quotidià i l’artístic, la presència del cos i la seva projecció, etc.

Un altre exemple és la performance titulada «As time goes by» (2015), de Natàlia Llovet i Laura Pujol, una posada en escena en què les dues performers interactuen en directe amb les imatges que són projectades damunt dels seus cossos mostrant dues temporalitats i cicles oposats: el ritme frenètic de les societats industrials i connectades a les xarxes socials, amb imatges de fàbriques, cadenes de muntatge, contaminació, i el bioritme de la naturalesa amb imatges de llavors que broten, flors que s’obren lentament, etc. Els cossos de les performers reforcen aquesta idea mitjançant una sèrie de gestualitats i ritmes corporals totalment oposats, dels gestos histèrics, repetitius i frenètics d’una, als gestos gairebé imperceptibles i mínims de l’altra. En un moment determinat de l’acció, sona un rellotge de paret i es projecten els ulls de les artistes a la paret de fons, simbolitzant un despertar que les porta a un segon moment de l’acció en una mena de lluita amb elles mateixes i entre elles, en què acaben per trencar un rellotge que les lliga a la societat contemporània estressada pels temps veloços.