4. La incorporació del vídeo en l'art d'acció

4.4. La prolongació de l’espaitemps mitjançant els circuits tancats

Una altra manera d’explorar les possibilitats que oferia la tecnologia era mitjançant el joc amb diversos canals i circuits tancats de vídeo, perquè el vídeo oferia unes possibilitats limitades de comunicació amb el públic, i la manera de superar aquesta unidireccionalitat era augmentant el nombre de canals i crear una comunicació a distància gràcies a les instal·lacions de circuit tancat, que connectaven dos espais d’acció en què hi havia instal·lada una càmera que aportava imatges a un monitor situat a l’altre espai. El circuit tancat permetia expandir l’espai i la presència de l’espectador, que podia situar-se en dues ubicacions diferents alhora, la física i real i l’artística, projectada gràcies al delay (‘desfasament’) de temps que permet la càmera i el monitor de televisió.

Va ser el cas de l’acció «Two Consciousness Projections» (1972), de Dan Graham. A l’Art Toolkit, al bloc «Elements», apartat «Presència-absència», hi ha més informació sobre aquesta acció. L’acció consistia a convidar dues persones del públic, un home i una dona perquè fessin l’acció. Es convidava la dona que s’observés la cara projectada en un monitor de vídeo (actuant com una mena de mirall) perquè es descrivís ella mateixa de la manera més precisa i objectiva possible. Simultàniament, l’home centrava la seva atenció en la dona observant-la «de manera objectiva», mitjançant una càmera connectada al monitor, i verbalitzava les seves percepcions sobre la dona, sense poder veure-li directament la cara, ja que no era enfront d’ella. La intenció de Graham mirava d’experimentar amb l’observació d’un cos mitjançant l’objectiu d’una càmera i la seva imatge projectada en el monitor amb la finalitat d’indagar de quina manera es modifica la percepció i recepció d’aquesta imatge.