4. La incorporació del vídeo en l'art d'acció

4.6. Performances com a videoinstal·lacions

A partir del 1970 alguns artistes comencen a experimentar amb les possibilitats d’integrar el monitor de televisió a les performances, no sols per les qualitats que els oferia en termes de projectar imatges i jugar entre el directe i el mediat, sinó també per les qualitats materials com a objecte escultòric. És el cas de la col·laboració entre Nam June Paik, artista de videoart, i l’artista Fluxus Charlotte Moorman, que van fer una sèrie de performances escultòriques que s’activaven mitjançant performances sonores en el cos de Moorman a «TV bra for living sculpture» (1969) (‘sostenidor televisió per a una escultura en directe’) o «TV cello» (1971 i 1976) (‘violoncel TV’).

Paik i Moorman van fusionar l’art sonor amb l’escultura, la performance i el vídeo, reptant les formes convencionals de fer música. En les seves instal·lacions i videoperformances van explorar amb la temporalitat i la sonoritat de la imatge. A «TV cello» veiem Moorman tocar un violoncel construït de manera escultòrica amb tres monitors de televisor de grandàries diverses superposades i units per les cordes que li confereixen la qualitat d’instrument. Cada vegada que Moorman tocava les cordes de l’instrument, les imatges es deformaven. En aquest enllaç es pot visionar la performance «TV cello», accionada a l’Art Gallery de New South Wales, el 1976. (20-08-2021)

 

Les imatges que apareixien en els monitors de TV eren enregistraments d’imatges televisades de la icona pop Janis Joplin, en una clara al·lusió als mitjans de comunicació i la circulació de la cultura pop i els usos domèstics de consum televisiu. En el material docent de l’assignatura d’escultura, titulat «Pràctiques encarnades i espai», hi ha més exemples sobre la relació entre escultura, instal·lacions i art d’acció encarnat.