2.2. Agents destacats del sector privat espanyol
2.2.5. Les biennals
Al costat de macroesdeveniments com la fira d’ARCOMadrid, sobreviuen amb prou feines esdeveniments petits però molt cuidats. Es tracta de cites desplaçades en relació amb els centres econòmics del país, i que se sustenten en bona part gràcies a un gairebé complet voluntarisme i a escasses ajudes públiques. Entre altres exemples possibles, que contrasten irònicament a més amb el terme de «biennale», tenim la Biennal de Jafre, que des de 2003 presenta propostes artístiques site-specific i trobades entre professionals i afeccionats de l’art contemporani en un poble minúscul de Catalunya durant un cap de setmana.
Un altre cas semblant és la Bianyal, un itinerari cultural organitzat per l’Ajuntament de la Vall de Bianya i l’Associació Binari. Aquesta iniciativa va rebre precisament el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) el 2018 pels seus esforços «per conjugar amb cura i qualitat el paisatge, el patrimoni i la contemporaneïtat, a través d’intervencions artístiques intergeneracionals» (ACCA, 2018).
En analitzar les diverses opcions de col·laboració entre les iniciatives privades i el públic, potser caldria destacar certes propostes que actuen de manera local i continuada des de la mateixa ciutadania i que són capaces de pensar globalment, perquè els seus continguts estableixen diàlegs amb actors i qüestions internacionals. Entre les moltes característiques positives d’aquestes iniciatives hi ha la proximitat amb un territori que els organitzadors coneixen a fons (normalment, viuen en aquest mateix territori) i que tracten d’enriquir amb les seves propostes de participació cultural.
D’altra banda, un típic error consisteix a anar a buscar grans esdeveniments franquícia que ja venen organitzats, ben empaquetats i llestos per ser usats. Sol ser un fracàs i sol sortir car a les administracions públiques, al mateix temps que sostreuen també recursos privats que podrien haver-se emprat per a altres iniciatives que deixessin una petjada positiva en el territori, en les seves organitzacions i actors. Quan Manifesta es va celebrar a Múrcia va tenir moltes crítiques de les quals és important aprendre per no repetir els mateixos errors (Ruiz, 2020). Aquesta biennal nòmada europea sorgeix en acabar la Guerra Freda. Els seus objectius bàsics són la integració europea mitjançant la cultura. El 2024 està previst que se celebri a Barcelona, on es planteja construir una plataforma de diàleg entre l’art i la societat, reivindicant el paper de la cultura com a mitjà per efectuar un canvi social.