3.2. La professionalització del sector artístic
3.2.1. Introducció
Les professions evolucionen i es modifiquen segons els canvis del sistema en el qual s’inscriuen. Adaptar-se i mantenir-se al dia sembla ser un requisit fonamental dins de la dinàmica de canvis ràpids i incessants imposada per un món accelerat i globalitzat. Estar al dia és important, però els canvis no sorgeixen de sobte, sinó que es poden endevinar, preveure i fins i tot avançar, sempre que es tingui un coneixement profund i una freqüentació assídua del sector. Això s’aconsegueix no sols a través dels mitjans d’informació sinó sobretot in situ, mitjançant el contacte directe amb les persones que desenvolupen la seva activitat en aquest àmbit. El sistema de l’art és el sistema de relacions que el sustenten, que l’alimenten i, en definitiva, determinen la seva forma i contingut. No obstant això, no hi ha un sol sistema, ni un sol sector monolític i tancat. Hi ha molts ecosistemes petits o mitjans, més o menys permeables, reeixits o peribles. Per entendre el seu funcionament cal conèixer-los i, sobretot, posseir el llenguatge adequat per entrar en diàleg amb els seus agents.
Passats els anys d’eufòria en el sector de les arts visuals a Espanya de principis del segle XXI, es va fer evident la necessitat d’una reflexió profunda que posés l’accent en els agents que es mouen dins del seu ecosistema. Aquests mateixos protagonistes han evidenciat, de manera més o menys pública, l’absència de reglamentació en les retribucions i de convenis, i finalment han reclamat més drets específics per al sector de les arts visuals. Es podria aconseguir una millora substancial mitjançant un associacionisme molt més fort, amb capacitat de dialogar amb les institucions i el poder estatal. No obstant això, aquestes associacions, com hem vist, són encara incipients i insuficients, encara que plenes de bons propòsits.
Mentre que en el sector públic els concursos es regeixen per les bones pràctiques (una sèrie de normes definides i compilades per l’IAC en el seu manual (IAC, s/a, b), o han incrementat notablement la seva transparència quant a les regles del joc, en el sector privat això no es va veure necessari, ja que empreses privades tenen menys obligacions a l’hora de justificar les seves despeses i els seus honoraris (encara que han de respectar l’estatut general dels treballadors, que regula l’ús de tots els sectors en l’Estat).
Hem assistit a nombroses jornades, trobades i publicacions sobre la professionalització del sector. No obstant això, el seu enfocament no sempre ha anat acompanyat del seu contrapunt necessari, encara que sens dubte és el més obvi: la remuneració. No sembla forassenyat sostenir que els professionals i el seu saber fer estan molt presents a Espanya; no obstant això, no sempre van acompanyats d’una recompensa econòmica a l’altura de la qualitat que es rep i de la professionalitat que s’exigeix.