3.2. Selecció de casos
Una vegada s’ha seleccionat quina tècnica o tècniques s’utilitzaran en la recerca, convé concretar a qui s’entrevistarà o s’observarà, és a dir, seleccionar els casos. És el que s’anomena disseny mostral o disseny de la mostra, que, en el cas de servir per a entrevistes o observacions, s’anomena disseny mostral qualitatiu. Aquest disseny mostral no és necessari si l’objecte de la recerca és un únic actor social, ja que el cas o mostra és aquell mateix actor. El disseny mostral per a enquestes s’aborda breument en l’apartat 3.7., dedicat exclusivament a aquesta tècnica.
L’eina principal per realitzar mostres qualitatives és el caseller tipològic. En aquest es pretén identificar quins perfils són els més idonis per obtenir un coneixement tan complet com sigui possible sobre el que es vol investigar. Per fer-ho, se seleccionen dues o tres variables que poden influir en el que es vol descobrir, i es creuen. Cada casella es converteix així en un tipus de cas potencialment entrevistable o observable. De totes aquestes caselles, es pot triar un nombre concret de tipus que es consideri suficient. L’objectiu és aconseguir una diversitat dels subjectes entrevistats que permeti mostrar la influència de les variables en el fenomen que es vol estudiar. En una recerca a petita escala, no és necessari escollir més d’un o dos d’aquests tipus. Si s’investiga un actor individual, aquest seria l’entrevistat, tot i que també seria interessant entrevistar altres agents que es relacionin amb ell per tenir altres perspectives sobre la seva acció. Si s’investiga un actor institucional, pot ser necessari entrevistar dues o tres persones.
Per exemple, si en la recerca es volen analitzar les opinions i actituds sobre l’art que té un col·lectiu determinat, es pot pensar que les següents variables poden influir en les respostes obtingudes:
- la classe social, que pot ser dividida en baixa, mitjana i alta;
- el gènere; i
- l’edat, dividida en dos grups, joves i grans.
El caseller tipològic que s’obtindria seria el següent:
Taula 2. Exemple de selecció mostral amb caseller tipològic
| Classe alta | Classe mitjana | ||
| 20-30 anys | Tipus 1 | Tipus 2 | Dona |
| Tipus 3 | Tipus 4 | Home | |
| 50 o més anys | Tipus 5 | Tipus 6 | Dona |
| Tipus 7 | Tipus 8 | Home |
Ara es podrien escollir, de tots, els tipus o perfils 1, 4, 6 i 7, i d’aquesta manera es tindrien dues persones per cada categoria de cada variable. És important tenir en compte que, idealment, es poden seleccionar diversos casos o persones d’un mateix tipus per tal de proporcionar més solidesa als resultats. És possible que abans de realitzar aquest disseny mostral, i fins i tot abans de dissenyar o definir els aspectes anteriors d’aquesta guia, ja se sàpiga a qui s’observarà o s’entrevistarà i tota la recerca es dissenyi a partir d’això. En aquest cas, també és aconsellable realitzar el caseller tipològic, ja que permet ubicar-lo en una posició i conèixer més les potencialitats i limitacions de la recerca que es realitza.