1. El disseny fonamental de la recerca

1.2. Tipus de recerca

1.2.2. El mètode de recerca utilitzat

En relació amb el criteri del mètode de recerca utilitzat, se’n presenten tres tipus, tot i que n’hi ha molts més.

Mètode històric

Es caracteritza per intentar respondre les preguntes de recerca plantejades mitjançant el coneixement de com l’objecte de recerca ha arribat a ser com és i per què. En aquest tipus de recerca, s’intenten trobar les causes d’una situació actual en el passat. Si l’objecte de la recerca és un agent individual, podria anomenar-se «mètode biogràfic», mentre que la vista al passat, en aquest cas, es realitza a través d’una reconstrucció de la seva biografia.

Mètode comparatiu

Aquest mètode té dos vessants que es poden utilitzar al mateix temps o de manera independent. Tots dos comparen casos amb l’objectiu d’identificar i analitzar similituds i diferències, com una manera eficaç de conèixer les estructures socials comunes i les especificitats de l’agència dels actors socials.

• Mètode d’estudi de caso(s): l’estudi de cas és l’anàlisi en profunditat d’un o més objectes de recerca. La intenció d’aquest mètode és aconseguir un coneixement profund sobre un o diversos aspectes d’aquest objecte, sempre relacionant-lo amb d’altres. En el supòsit d’estudiar un únic cas, la comparació d’aquest es realitza a través del diàleg amb altres recerques o informacions sobre altres casos similars, de manera que es puguin comprovar similituds i/o diferències. No obstant això, encara que sigui més laboriós, també és possible que una mateixa recerca estudiï dos o més casos entre els quals realitzar aquesta comparació. En l’exemple dels criteris segons els quals una institució finança uns projectes artístics i no uns altres, aquest mètode seleccionaria diverses institucions i analitzaria les seves diferències i similituds, intentant trobar l’explicació dels seus criteris de finançament.
• Mètode quasiexperimental: inspirat en els experiments de laboratori, la lògica que subjau aquest mètode és la comparació de casos molt similars, però que tinguin una diferència específica. L’objectiu és conèixer com influeix aquesta diferència en l’àmbit d’interès per a la recerca. En aquest cas, en una hipotètica recerca, es triarien dos casos que no compartissin algunes variables que es consideren decisives o influents sobre l’objecte o fet d’interès. Les diferències de criteris finals per al finançament de projectes que es veien en l’exemple només serien atribuïbles a aquestes variables diferents. En recerca social, aquest tipus de disseny és estrany i molt complicat, ja que rarament es troben dos casos idèntics excepte en alguna variable. En realitat, n’hi acostumen a haver moltes més.

Mètode avaluatiu

El que és distintiu d’aquest tipus de recerca és que el seu objectiu és un projecte o un programa, i no un altre tipus d’agents o estructures, del qual es vol emetre un judici de valor sobre el seu funcionament, generalment amb la intenció de detectar errors i esmenar-los. Encara que hi ha moltes perspectives o models d’avaluació, aquí es presenta en la forma teoritzada per Weiss (1990) l’anomenada teoria del programa, que consisteix a identificar fins a quin punt els mecanismes i supòsits ocults (les hipòtesis, la teoria del programa), que subjauen al projecte o programa que s’està avaluant, satisfan un o més criteris que els/les investigadors/es creuen rellevants (Weiss, 1995). És «un procés que, en primer lloc, identifica com funciona la intervenció i quins resultats pretén obtenir construint un model teòric del programa i, en segon lloc, estructura tot el procés d’indagació a través d’aquest model teòric» (Ligero Lasa, 2011, pàg. 19). D’aquesta manera, no només es pot avaluar si s’aconsegueixen els objectius del programa (criteri d’eficàcia), sinó també com s’aconseguiran aquests objectius (criteri de coherència), si són oportuns (criteri de pertinència) o altres característiques relacionades amb altres criteris de valor (Ligero Lasa, 2011, pàg. 19).

Simplificant, aquest –flexible– enfocament d’avaluació segueix els passos següents:

• conèixer en profunditat com funciona el programa o la intervenció a avaluar mitjançant la identificació dels seus objectius, les necessitats o problemes que intenta resoldre, l’estratègia que segueix i el context que l’envolta;
• construir una o diverses preguntes de recerca a partir dels criteris de valor seleccionats; i
• respondre aquestes preguntes d’avaluació.

Per completar aquestes fases, és fonamental disposar de molta informació sobre el programa avaluat i desenvolupar tècniques de recerca com les entrevistes en profunditat o l’observació participant. Aquest tipus d’avaluació es pot realitzar abans, durant o després que s’implementi el programa o projecte, sempre que les preguntes que es plantegin siguin abordables des de l’estadi en què es trobi el programa.

Tot i que hi ha molts més criteris d’avaluació (eficiència, adequació, etc.), els quatre presentats en aquest exemple són els més comuns a l’hora de realitzar avaluacions de programes o projectes a partir d’aquest enfocament de la teoria del programa.

Un cop construïdes les preguntes d’avaluació, s’han de desenvolupar tècniques d’investigació com les proposades en aquesta guia per poder oferir les seves respostes.